Socials

1-Conseqüències Territorials-Polítiques, Socials-econòmiques
Conseqüències socials
La incorporació de la dona al sistema productiu durant el conflicte va trencar el monopoli que fins llavors havien exercit en ell els homes, perquè alteren els esquemes tradicionals de desenvolupament del capitalisme. Durant la guerra la dona va adquirir consciència de la seva capacitat per desenvolupar leshabilitats dels homes i demandar un creixent protagonisme en el mercat laboral.
Les classes mitjanes van sortir empobrides del conflicte, mentre que van sorgir noves fortunes relacionades amb la producció d'armes i la especulació de queviures. Les masses obreres van patir una important pèrdua del poder adquisitiu dels seus salaris a causa de la inflació i van ser protagonistes d'una intensa agitaciólaboral, concretada en una onada de vagues que es van fer ressò de la revolució bolxevic russa.
Un país especialment sensible a la crisi ia l'agitació social va ser Alemanya, obligada després dels tractats de pau a indemnitzar els vencedors amb ingents sumes de diners

Conseqüències demogràfiques
Tot i que els escenaris on es va desenvolupar amb especial intensitat la contesa van serrelativament reduïts si es comparen amb els de la II Guerra Mundial, el nombre de baixes mortals que va causar va ser molt elevat: més de quatre milions entre les potències centrals i uns cinc milions entre les aliades; entre aquestes baixes hi va haver un important nombre de víctimes civils, molt superior al d'anteriors guerres. A això es va afegir l'elevat saldo de ferits i mutilats.
La major part de lespèrdues es van produir entre joves homes, donant lloc a una relativa superpoblació femenina. El sistema productiu es va veure condicionat pel descens de la natalitat i l'envelliment de la població.
La mortalitat va patir un notable increment a causa de la subalimentació ia la insuficiència sanitària en general. Els governs es van veure desbordats per innombrables orfes.

Conseqüèncieseconòmiques
La guerra va suposar una destrucció material extrema. França i Bèlgica van ser els països més afectats ja que els combats més violents es van desenvolupar al seu territori. Igualment van ser durament castigades Rússia i la regió fronterera entre Itàlia i Àustria.
Els camps de conreu, la xarxa de ferrocarrils, ponts, carreteres, ports i altres infraestructures van ser devastats. Es van perdrevaixells, fàbriques, maquinària. Nombroses ciutats i pobles van ser totalment o parcialment arrasats.
La riquesa dels estats va patir un dramàtic descens: França va perdre més del 30%, Alemanya prop del 25%, el Regne Unit el 32%, Itàlia el 26%. Estats Units es va veure menys afectat i la seva economia es col • locaria al capdavant del món.
Al final de la guerra va ser necessari reconvertir lesindústries que havien estat destinades durant anys a la producció de guerra. El procés va ser lent i es va veure entorpit per una crisi que es va allargar fins a 1924. La "economia de guerra" dislocar el sistema productiu i va eliminar de la política econòmica els principis del liberalisme. La tendència es va consolidar durant la postguerra fruit de les polítiques dels governs d'esquerra,especialment els socialdemòcrates. L'intervencionisme econòmic de l'Estat va ser la pauta seguida durant el període d'entreguerres excepte en el cas dels Estats Units, fins a l'arribada a la presidència de F. D. Roosevelt.
La despesa bèl • lic es va finançar en part acudint a les reserves d'or i l'endeutament mitjançant l'emissió de deute públic, complementat amb el recurs a crèdits exteriors,especialment d'origen nord-americà. Es va recórrer a la fabricació del paper moneda, el que va provocar una forta inflació, agreujada en la postguerra pel desequilibri entre demanda i producció.
No obstant això va haver països als que la guerra va beneficiar econòmicament. En primer lloc aquells que havien estat neutrals durant el conflicte i s'havien convertit en proveïdors de matèries primeres i...