Sociologia

SOCIOLOGIA

Perquè una teoria sigui explicativa ha de complir 2 aspectes:
- Causalitat: Es una condició que queda satisfeta si la teoria compleix un vincle causal entre l’explamans (allò que proporciona l’explicació) i l’explamandum (allò que requereix una explicació)
- Intel·ligibilitat: Es el que intenta explicar la causalitat (perquè ha passat)

LES FONTS DEL CONEIXEMENT

“ Comconeixem el que sabem”? Mitjançant les fonts de coneixement. Es divideixen en les bones i les dolentes:

- Intuïció: . Ens referim a un canvi de paraules. Es una mala font de coneixement si ens referim a una informació que tenim, això no seria intuïció, sinó coneixement que tenim a través d’un fet.. Sí s’utilitza la paraula intuïció com algun tipus de sensibilitat (forma de coneixement que no tenimaltres persones)
- Revelació: Solament podem acceptar que es una bona forma de coneixement si s’aporta una premissa i s’accepta. Si no s’accepta es considerarà una mala font de coneixement.
- Autoritat: Es una mala font de coneixement quan esta lligat a la religió. No es pot imposar explicacions perquè sí, han de tenir un perquè i ha de ser convincent, no pot ser per autoritat.
- Tradició: Coma font de coneixement, creure en alguna cosa perquè es antiga no ha de ser una bona font de coneixement. Ex, per tradició, abans es deia que la terra era plana.
- Experiència: Es refereix a coses simples (elementals) Ex, perquè s’ha caigut el llibre?, perquè ho he vist (per experiència). Allò que aporta els sentits.. Es una bona font de coneixement.
- Raonament: Una persona raona quan agafacerts anunciats com a base per a produir altres enunciats. Bona font de coneixement. Tipus de raonament:
• Deductiu: És el que la conclusió ha de requerir-se sociològicament segons les premisses.

Validesa i veritat:
• Veritat: Solament fa referència al estat del món
• Validesa: regles més estrictes de la lògica formal (que la teoria proposi explicacions causals delsfenòmens a que es refereixen)
o Un raonament pot ser veritat i vàlid
o Un raonament pot ser veritat e invàlid
o Un raonament pot ser vàlid i veritat
o Un raonament pot ser vàlid i no veritat

• Inducció: raonament que té com a conclusió les premisses.


Proposicions positives i normatives:

Positiu: Es pot contrastar que afirma alguna cosa. Ex, Pedro creu que la terra es planaNormatiu: Constitueixen judicis de valor. Ex, Anna creu que matar està malament.

Si parlem de proposicions positives , parlem de situacions particulars (situacions empíriques)
Si no s’aporten proves empíriques, la proposició es pot posar en qüestió, si no es així, s’ha de canviar la proposició.

Quan algú ha provat amb fets alguna proposició positiva, es pot contrastar la opinió del que defensal’opinió positiva. Si algú posa en qüestió una proposició normativa, està en contra del món.


1. ALGUNS DELS PRIMERS TEÓRICS DE LA SOCIOLOGIA

Aristòtil (384-322 aC)
Va ser el primer autor que va concebre que la societat estava dividida entre rics i pobres, això es el fenomen principal per a tenir en compte el concepte de societat

Emile –Durkheim (1858-1917)
Pare fundador de lasociologia. En la sociologia posterior va ser molt important. Diuen d’ell que va ser el primer en diferenciar la sociologia de les altres matèries.

2. KARL MARX (1818-1883)

La vida de Karl Marx es pot dividir en diferents períodes:

1) 1818-1835
Etapa de la infantesa. Era jueu i alemany. Com ell, hi havien 2 jueus alemanys que havien revoltat el pensament, Froid i Einstein.
2) 1835-1841Estudia a Born i a Berlín. Va entrar en contacte amb els “joves hegelians”. Hegel va influenciar molt a Marx en aquesta etapa. El hegalisme era un moviment que movia tant a joves de dretes com d’esquerres. Marx només respecta 2 escriptors, Hegel i Aristótil i es va veure influenciat per ells. Era molt coneixedor de les classes socials.
Va escriure una tesis doctoral, “Diferència entre Demócrito y...