Sojpds

Algunes concepcions filosòfiques de l’ésser humà
L’antropologia filosòfica
L’antropologia filosòfica és la disciplina específica que s’ocupa d’intentar comprendre i descriure què som
La filosofia reflexiona sobretot sobre el que podríem anomenar els problemes universals de la vida i de l’existència humana. I el tema estrella d’allò que s’anomena antropologia filosòfica és respondre a lapregunta: Què és l’ésser humà? L’antropologia filosòfica se centra, doncs, en una reflexió sobre un mateix, sobre allò que és l’individu humà. I això, la filosofia ho ha fet de forma reiterada: sempre ens hem volgut comprendre a nosaltres mateixos. Sempre hem volgut saber què coi som. Sempre ens hem volgut comprendre i entendre. I en cada època ho hem fet o ho hem intentat fer de maneres distintes,perquè la reflexió sobre què és l’ésser humà l’hem realitzat a partir dels coneixements i les dades que en cada època històrica ens proporcionaven les distintes ciències naturals i socials.
El filòsof alemany Immanuel Kant (1724-1804), a les seves Lliçons de lògica, deia que tot el camp de la filosofia es pot reduir a les quatre preguntes següents: Què puc saber?, Què he de fer?, Què puc esperar?,Què és l’home? Deia també, però, que totes les preguntes es podien reduir a l’ultima, perquè en funció de la resposta a Què és l’home? Passem a contestar les altres tres.
I encara que els té presents, la filosofia no s’interessa tant per interrogants com D’on venim? o On anem? –interrogants als quals pot respondre o s’atreveix a respondre la religió i, en part, la ciència- sinó per interrogantsdel tipus Qui sóc? o Què sóc? I no se satisfà amb respostes que facin referència només a la constitució física o psíquica, sinó que cerca una resposta de fons que l’apropi a l’autèntica naturalesa del seu jo, a l’autèntic coneixement de si mateix.
Potser per això té raó l’Albert Camus quan afirma:
Jutjar si la vida val o no la pena de ser viscuda és respondre a la qüestió fonamental de lafilosofia.
El mite de Sísif
Així, doncs, la filosofia s’ha preocupat d’aquestes qüestions antropològiques des dels seus orígens a Grècia, i com que la nostra cultura n’és hereva, farem un repàs d’algunes de les distintes concepcions que s’han proposat en la història del pensament.
Concepcions en el món clàssic i medieval de l’ésser humà
Els primers filòsofs van elaborar discursos racionals sobre lanaturalesa. A partir del s. V aC, però, i amb l’adveniment de la democràcia, la reflexió sobre l’home desplaça l’anterior interès per la natura física. I els sofistes grecs del segle V aC van ser els primers a distingir entre els aspectes naturals o físics de l’ésser humà i les convencions humanes (els costums, el valors morals, les lleis polítiques).
Sòcrates, a l’igual que Plató i Aristòtildesprés, es van oposar al relativisme i escepticisme que els sofistes havien introduït en la polis grega.

Grècia i Roma: entre l’esperit i la naturalesa
La filosofia grega arriba a la seva maduresa i plenitud en el segle IV aC amb Plató i el seu alumne, Aristòtil. Tots dos reaccionen contra el convencionalisme i el relativisme dels sofistes, però des de perspectives molt diferents: Plató,interessat pel món de les Idees; Aristòtil, pel món natural. Les seves concepcions de l’ésser humà, integrades en uns sistemes complets, tindran una gran influència en els filòsofs posteriors.
Plató. l’home entre dos mons
El filòsof grec Plató (427-347 aC) considera que hi ha dos tipus d’home, el filosòfic i el no filosòfic. L’home filosòfic, més espiritual, cerca la contemplació de la vertaderarealitat, que es troba en una altre àmbit, més enllà del món terrenal i sensible. Es troba en el que ell anomena món de les Idees, on tot és perfecte i etern. L’home no filosòfic o sensitiu, està molt supeditat i encadenat a les inclinacions corporals de la vida quotidiana, a les seves servituds i als seus petits plaers. En aquest tipus d’humà predomina els aspectes corporals sobre els espirituals....