Stuart Mill (apunts)

L'UTILITARISME: STUART MILL
1. LA TEORIA DEL CONEIXEMENT
Tot el coneixement prové de l'experiència, no hi ha idees innates ni coneixements a priori. El coneixement vertader (la ciència) prové de l'experiència. Les ciències descobreixen lleis, coneixements universals a partir dels coneixements particulars de l'experiència, gràcies a la inducció (observacions, repeticions).
Al parlar de laciència, comença a parlar de les ciències humanes com la psicologia, que ha de tenir els mètodes de la ciència i trobar lleis que expliquin els problemes mentals, i, en el cas de la sociologia, que expliquin els fenòmens socials.
El coneixement principal és la ciència, però dins l'activitat humana hi trobem l'art. Les ciències expliquen com és el món, i l'art s'ocupa de les finalitats de la vidahumana, del que busquem i ens proposem, de com hem de viure. El principal art és l'art de viure, que és l'ètica.

2. L'ÈTICA
Les persones sempre tenim un fi, un propòsit, i en general, podríem dir que busquen poder i eviten el dolor. El criteri en el que ens hem de basar per viure bé sempre serà la finalitat; si les accions humanes s'orienten a un fi, aquest fi haurà de servir de criteri, de baseper saber si l'acció és bona o dolenta.
Per saber com hem d'actuar, primer haurem de detectar quin és el fi de la vida humana. Segons l'utilitarisme, el fi de les activitats humanes és la utilitat i la felicitat (que siguin útils per aconseguir la felicitat). Aquests seran el criteri de correcció de les accions.
Per tant, el bé i el mal es veuran a partir de les conseqüències de les accions.Hem de veure si allò que fem té com a conseqüència la felicitat.
Però què és la felicitat?
"Les accions són correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat i incorrectes en tant que tendeixen a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s'entén el plaer i l'absència de dolor, i per infelicitat el dolor i l'absència de plaer."
Aquesta idea del plaer com la finalitat de la vidahumana la va iniciar Bentham, i s'anomena hedonisme. Stuart Mill segueix aquest corrent, però en fa algunes correccions:
Això podria significar que algú és feliç si satisfà els seus instints, però llavors què ens diferencia dels animals? Per això diu que el plaer ha de ser de la més alta qualitat, el que obliga a diferenciar entre els plaers:
- Plaers purament sensuals només són satisfacció,momentanis, no són d'alta qualitat, són efímers. Són plaers inferiors, de la vida animal.
- Plaers intelectuals són permanents, constants. Com la intel·ligència, la imaginació, els sentiments. Ens fan més humans, ens dignifiquen.


Felicitat no s'ha d'entendre amb el sentit individual, egoista, sinó que la felicitat ha de ser pel major nombre de persones possible. S'ha de ser tot allò quecondueixi a la felicitat pel major nombre de persones possible. Aquest és el principi de la màxima felicitat, en el que es basa tota la moral utilitarista.
Algú pot pensar que aquesta felicitat no és l'únic principi, ja que a vegades actuem sense la felicitat com a finalitat, sinó que simplement ho fem perquè ho creiem així. Però Mill respon que sempre, en el fons, es busca la felicitat, encaraque sembli que no:
"Els que desitgen la virtut per ella mateixa, la desitgen o bé perquè la seva consciència els proporciona plaer, o bé perquè la consciència de la seva mancança els resulta dolorosa, o per les dues raons conjuntament."
Per tant l'únic principi de la moral és el de la màxima felicitat.

Què és el que justifica les accions humanes? Perquè hem de buscar la màxima felicitat?
No ésper un motiu extern, sinó que la raó està en el sentiment. Hi ha un sentiment en nosaltres de simpatia, un sentiment d'unió amb els altres, de sentir el que senten els altres. Tenir aquest sentiment és el que fa que busquem la felicitat per al màxim nombre de persones.
Per desenvolupar-lo, aquest sentiment s'ha d'educar mitjançant la vida en societat.

3. FILOSOFIA POLÍTICA
La felicitat...