T1 MEDIEVAL

T1 MÚSICA EDAT MITJANA

1) MÚSICA I SOCIETAT

L’Edat Mitjana transcorre entre el segle V (final de l’imperi romà) i principis del XV. És una llarga època (nou segles) que inclou períodes d’estabilitat, períodes de grans transformacions i períodes turbulents (fam, pestes, guerres). Europa es troba unida pel cristianisme.

Durant l’alta Edat Mitjana, l’estil artístic és el romànic, l’economiaestà basada en l’agricultura i la societat és feudal, i durant la baixa Edat Mitjana, l’estil és el gòtic, sorgeixen les ciutats on hi podem trobar artesania i comerç, i es creen les primeres universitats.

Quina música corresponia a cada estament social?

1. La noblesa vivia en castells emmurallats i es dedicava a la guerra; també anava de cacera, assistia a festes i banquets. És en aquestentorn on es produïa la música trobadoresca.


2. En l’àmbit religiós, hi havia bisbes i sacerdots (esglésies i catedrals), i els abats i monjos (monestirs). Els centres culturals de l’època eren els monestirs on s’estudiava, es copiaven i es traduien llibres, i s’entonava el cant gregorià.


3. El poble, majoritàriament dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors, era pobre i analfabet. Quan ungrup de joglars arribava a les seves contrades els vilatans podien gaudir de les seves actuacions al carrer.

2) LA MÚSICA RELIGIOSA

Després que caigués l’imperi romà, el papa Gregori I va promoure la recopilació de les diferents melodies que s’interpretaven per tot el territori cristià: d’aquest repertori en diem cant gregorià. La seva labor va contribuir a la unificació del cristianisme aEuropa, i encara es canta avui en dia als monestirs.

Característiques del cant gregorià:

1. Intèrprets: els monjos el canten als monestirs
2. Llengua: en llatí, la llengua oficial de l’Església
3. Tema: religiós (sobre Déu, Jesús, la Verge Maria...)
4. Textura: monòdica, cant col.lectiu
5. Timbre: vocal, a cappella, sense instruments
6. Compositors: anònims, no signaven per humilitat
7. Ritme:lent, sense presses, sense compàs ni figures rítmiques
8. Melodia: suau sense grans salts, perfil descendent, pot ser d’estil sil.làbic o melismàtic (quan es canten un grup de notes en una sola síl.laba)

3) LA MÚSICA PROFANA

La música profana era la música de festa i dansa, que interpretaven els trobadors, joglars o goliards als castells, palaus o al carrer.

Característiques de la músicaprofana:

1. Intèrprets: els trobadors i joglars als castells, palaus o al carrer
2. Llengua: la poesia s’escrivia en llengua romànica (occità, català...)
3. Tema: profà (històries d’amor, de cavallers, de reis...)
4. Textura: monòdica, cant individual
5. Timbre: vocal, amb acompanyament d’instruments
6. Compositors: trobadors i trovairitz (Berenguer de Palou, Comtessa de Dia, etc)
7. Ritme: lent oràpid, marcat, amb compàs i amb figures rítmiques.
8. Melodia: amb petits salts intervàlics, ondulada, estil sil.làbic

ELS TROBADORS:

Els trobadors eren nobles poetes i músics, cultes i refinats. Els trobadors eren molt ben rebuts a castells i palaus, i se’ls recompensava amb vestits, cavalls, or o terres. Les seves poesies tractaven els ideals cavallerescos del moment: l’amor a una dama, l’honor, lafidelitat a un rei o a un senyor feudal, la guerra...

El trobadors no sempre sabien cantar o tocar instruments. En aquest cas, encomanaven a un joglar que interpretés les seves cançons. Després aquest joglar les popularitzava cantant-les per viles i ciutats.

El focus del moviment trobadoresc fou el sud de França i Catalunya. Entre els trobadors catalans destacaren BERENGUER DE PALOU i GUILLEMDE BERGUEDÀ; entre els occitans, BERNAT DE VENTADORN i MARCABRÚ i la trobairitz COMTESSA DE DIA.

Tipus de composicions trobadoresques:

Cançó: composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama.
Pastorel·la: diàleg entre una pastora i un cavaller.
Alba: lament per haver de deixar una dama, a l'alba, després d'haver passat la nit junts.
Sirventès: poesia que conté atacs personals i...