Tema 1 Endocrino

TEMA 1: INTRODUCCIÓN
1. FUNCIONES GENERALES DEL SISTEMA ENDOCRINO
Hi ha dos grans sistemes: l’endocrí i el nerviós.
Les funcions principals de sistema endocrí son:
Ens permet coordinar el funcionament dels altres sistemes de l’organisme.
Son fonamentals per la regulació de la homeòstasis
Utilitzen unes molècules anomenades hormones per fer la seva feina.

Característiques
S. Nerviós
S.Endocrí
Mediadors moleculars
Neurotransmissors
Hormones
Alliberació de la molècula
mediadora
Els neurotransmissors actuen
de forma mes local que les
hormones del sistema endocrí.
El lloc d’acció de la hormona mediadora es por
produir molt lluny del lloc de la seva alliberació.
Tipus de cèl·lules diana
Les cèl·lules dianes son
normalment en el múscul, a les
cèl·lules glandular i a altresneurones.
Les cèl·lules dianes son les cèl·lules que tenen
receptors per a les hormones, i poden ser qualsevol cèl·lula de tot el cos.
Temps en que tarda en fer efecte la acció
Tarda milisegons
Poden passar des de segons a hores des de que s’allibera la hormona fins que fa la seva acció.
Duració de l’acció
Generalment mes curta que el endocrí.
Generalment mes llarga que en el nerviós.
2. MECANISMES DECOMUNICACIÓ INTERCELULAR
Mecanisme endocrí: la hormona es sintetitza en una cèl·lula endocrina que s’allibera al torrent sanguini i després passa a les cèl·lules diana que dona igual el lloc.

Altres mecanismes:
Mecanisme d’acció paracrina: la cèl·lula diana es una cèl·lula veïna, es a dir, que esta a prop de la cèl·lula endocrina que fabrica la hormona.

Mecanisme d’acció autocri: es la mateixacèl·lula la que fabrica la hormona i la que te els receptors.

Les hormones circulants son les hormones que actuen per un mecanisme endocrí i les hormones locals son les que actuen en un mecanisme paracrí o autocri. Les locals no les podrem mesurar en sang perquè no pesen pel sistema circulatori.
3. GLANDULES ENDOCRINES
Les principals són:
Hipotàlem
Hipòfisis (pituïtària)
Tiroide
ParatiroidesAdrenals (sobre dels ronyons, diferenciar de les de la medul·la)
Pàncrees (hi ha dos, l’endocrí: insulina, glucagó; l’exocrí: suc pancreàtic - digestiu)
Gònades (masculina i femenina)
Hi ha altres llocs on es creen hormones, com ara al llarg de tot l’intestí prim, també, al pulmó, al cor...

4. NATULARESA QUÍMICA DE LES HORMONES
Es classifiquen en:
Liposolubles: de naturalesa lipídica/ greixos idintre de aquestes tenim:
Esteroides: dintre de aquesta hi ha els mineralocorticoide (aldosterona), glucocorticoide (cortisol), vitamina D, esteroides sexuals (estrògens, testosterona, progesterona).
Hormones de las tiroides: com la T3 i la T4.
Hidrosolubles: hi ha molts tipus, bàsicament son pèptids o molt semblant als pèptids.
Amines: serotonina, histamina.
Pèptids i proteïnes: oxitocina, ADH,paratiroide, calcitonina, gastrina, secretina.
Eicosanoides: prostaglandines.
En funció de si son lipo o hidro solubles el mecanisme de acció serà diferent.
5. SINTESI, SECRECIÓ I TRANSPORT
SÍNTESI
Les hormones hidrosolubles (peptídiques) es sintetitzen com totes les altres proteïnes: gen, RNA missatger, traducció, canvis produïts a l’Aparell de Golgi per tal de tenir la proteïna que volem alfinal.

Moltes hormones no es fabriquen en la forma activa; 1r molècula mes grossa, canvis i molècula final que fa l’acció i s’uneix al receptor. Moltes hormones a partir de la traducció apareix la pre-pro-hormona grossa, que es modificada al reticle endoplasmàtic i es converteix en una pro-hormona, finalment al AG s’acaba de processar i s’obté la hormona que es la que es pot unir als receptors.

Elsesteroides deriven del colesterol.


SECRECIÓ:
La major part de hormones tenen una secreció pulsatil (vol dir que no es una secreció continua, es a dir, que la cèl·lula no envia hormones contínuament a la sang, sinó que la secreció es discontinua). Això podria ser el patró de secreció de una hormona.

Moltes hormones tenen un màxim de secreció a una hora determinada del dia i normalment els dies...