Tema 1

Tema 1: La situació social dels cavallers
A partir del s. XV, l'estament dels cavallers perd protagonisme a favor de la burgesia, deixen de dirigir la societat i han de buscar alternatives per mantenir el seu prestigi. Aquest fet s'explica a l'obra de Francesc Eiximenis que considera més savis als ciutadans perquè viuen a les ciutats  i en canvi els cavallers ho fan al camp. Pensa que elsciutadans es troben a mig camí entre els cavallers i els mercaders: s'entenen amb la noblesa dels cavallers i amb l'ofici dels mercaders.
El declivi dels cavallers el viu Joanot Martorell en primera persona. Va néixer en una família valenciana amb un gran prestigi social i econòmic però, quan les coses van començar a anar malament van perdre tota la seva fortuna i en morir el seu pare, ell i els seusset germans es van arruïnar del tot. Aquesta situació va obligar a Joanot a buscar alternatives: per una banda va emprendre diversos viatges a Anglaterra, Portugal i Nàpols per intentar solucionar els greus problemes econòmics i per una altra, va arribar a l'enfrontament armat  amb un cosí seu i amb el poeta Ausiàs March perquè volia que es casessin amb dues de les seves germanes i així tenir duesboques menys que peralimentar.
 Però el conflicte més greu el té amb Gonçalvo d'Íxer, comanador de Muntalbà, per unes terres que havien estat de Martorell però que l'altre havia comprat. Aquest conflicte no es va resoldre amb lletres de batalla sinó que Gonçalvo d'Íxer, adaptat als nous temps, el porta directament als tribunals i com a conseqüència Martorell perd totes les seves possessions. Lamanera que té Joanot Martorell de venjar-se és ridiculitzant-lo en el seu llibre Tirant lo Blanc (en cursiva) a través del personatge Kirieleison de Muntalbà (mateix lloc que Gonçalvo d'Íxer -explica millor això), súbdit del rei de Frisa al que qual Tirant va vèncer i per això (qui?) es volia venjar. Tirant accepta la batalla i el va instar que es presentés a Anglaterra, cosa que va fer (punt) peròabans de celebrar el combat (coma) Kirieleison de Muntalvà va voler visitar la tomba del seu rei i es va emocionar tant que va morir d'ira i de dolor (situació ridícula). (Caldria traure alguna conclusió).

Tema 2: Els dos estils del "Tirant lo Blanc"
La literatura en el segle XV és molt diferent per al públic d'aquella època i per a nosaltres ja que la literatura era indestriable de l'ètica, i ésper això que tenia un contingut moral tot i proporcionar plaer a qui la llegís. La literatura a l'Edat Mitjana també està lligada amb la tradició.
Una de les característiques de la literatura en aquella època és que moltes obres contenen fragments d'unes altres. Utilitzar préstecs o manlleus literaris era una manera habitual de treballar de tots els autors que feien literatura, perquè el conceptede plagi no existia. Durant l'Edat Mitjana es valorava l'actualització de la cultura del passat, és a dir, el fet de posar-la a disposició del públic. Ningú no volia ser original ja que l'originalitat és un concepte del Romanticisme (finals del segle XVIII o XIX).
Podem observar com Joanot Martorell canvia el sentit original de fragments de Joan Roís de Corella en "Les lamentacions de Mirra” i deBernat Metge en "Lo somni”.
Joan Roís de Corella era un cavaller que va estudiar teologia. Escriu  un estil retòric en una anomenat prosa d'art. En "Les lamentacions de Mirra” es narra la història de l'amor incestuós de Mirra (enamorada del seu pare Sinaras) que es plany de la seva desgràcia a la seva vida (Mirra es plany a la seva "dida", que vol dir que li va donar el pit de petita). Mirra acabaper confessar que està enamorada d'ell. En aquest fragment hi ha una paraula clau que produeix el canvi de significat respecte a "Tirant lo Blanc”; aquesta paraula es bellea o vellea. Segons si porta b o v té un significat. En l'obra de Corella està escrita amb b i significa que Mirra sent un amor incestuós pel seu pare, i a la novel·la de Martorell està escrita amb v i significa que Carmesina...