Tema 1

INTRODUCCIÓ A LA FILOSOFIA
Montse López- Celrà

MITE
SÒCRATES
MAIÈUTICA
SOFISTES
MITEI LOGOS
LOGOS
SÒCRATES
PLATÓ
HESÍODE
ATENES
DEMOCRÀCIA BUDISME
CIÈNCIA POPPER
DESTÍ ARBITRARI
NECESSARI
PLATÓ
WITTGENSTEINMETAFÍSICA
HEIDEGGER MITE
DE LA
TRANSCENDENT
ÈTICA
CAVERNA HEIDEGGER ÉSSER-PER-A-LA-MORT

ÈTICA
GNOSEOLOGIA
KANTMETAFÍSICA
HEIDEGGER
SARTRE KANT
MITESANT
DE
ANSELM
MARX HUME
DESCARTES CONFUCILA CAVERNA
WITTGENSTEIN
HUME
ARGUMENT
ONTOLÒGIC
DESCARTES
CIÈNCIAONTOLÒGIC
MITE DOGMA
SARTRE NIETZSCHE

ICA GNOSEOLOGIA KANT SANT ANSELM MARX

E

1

INTRODUCCIÓ A LA FILOSOFIA
Montse López- Celrà
Tema 1. Què és la filosofia?

1.1.
1.2.
1.3.
1.4.
1.5.
1.6.
1.7.
1.8.
1.9.

El pensament
La paraula filosofia
La Il·lustració grega
Sòcrates i el seu mètode
El pas del mite al logos
Ciència i filosofiaOrient i Occident
Les preguntes de la filosofia
Principals etapes històriques

1.1.

EL PENSAMENT

Si demanem a qualsevol que ens defineixi la filosofia, ens trobarem amb una
resposta unànime: doctes i menys doctes estaran d’acord que el filòsof és algú
que pensa.
Considerem, doncs, que el pensament és un bon punt de partida per arribar a
entendre què és el filòsof i en què consisteix lafilosofia.
Si preguntem què fa que l’ésser humà sigui singular, la resposta clàssica és: el
pensament, l’ésser humà es diferencia de la resta d’animals per la seva
intel·ligència. D’aquí la definició més extesa des dels grecs:
l’humà és un animal racional
Ara bé, ja fa temps que l’antropologia ha acceptat la teoria de l’evolució i ja
sabem que l’evolucionisme inclou l’esser humà en la gran família delséssers
vius. En d’altres paraules, Darwin va apropar l’home i la dona als seus parents
animals, mostrant la continuïtat entre totes les formes de vida del planeta.
Semblava que, en fer-ho, destacava més l’aspecte animal de la definició
clàssica que l’aspecte intel·ligent. Vaja, que la simple intel·ligència ja no ens
singularitza perquè els nostres parents més propers (particularment els
ximpanzés, elsorangutans i els bonobos) també són intel·ligents.
Ara bé, se’ns diu, això no resta singularitat a l’ésser humà, ja que la diferència
entre nosaltres i els altres es manté: el nostre pensament és simbòlic, i això ens
permet una certa qualitat d’intel·ligència que no compartim amb la resta
d’animals ja que sols els humans seríem capaços de reflexió.
La pregunta així transformada seria, doncs
Qué ésreflexionar?

I la resposta: reflexionar no és només mirar, saber, sinó preguntar-se
sobre allò que es veu, que se sap.

2

INTRODUCCIÓ A LA FILOSOFIA
Montse López- Celrà
Segurament un gos sap, abans que jo, on es troba el menjar amagat a la
classe; ara bé, trobaríem ridícul imaginar-nos aquest mateix gos reflexionant
sobre la qüestió: en lloc d’afanyar-se per aconseguir l’aliment, pensant sobrela
raresa del fet que ell sap que sap on es troba el menjar i, per tant, que també hi
ha moltes coses que no sap. Una reflexió com aquesta no la fa, el gos, entre
d’altres raons perquè aquesta forma de pensament no li dóna menjar, no
l’ajuda a sobreviure.
Com que l’evolucionisme explica la intel·ligència com una qualitat adaptativa,
lligada en l’homínid al desenvolupament del neocórtex, lapregunta que podem
fer-nos és clara: quina és la funció d’aquesta capacitat reflexiva, que sí tenim
els humans, i que no sembla directament lligada a la supervivència? La reflexió,
la consciència, l’autoconsciència, és un excedent? I, més encara
És la consciència un excedent inútil? És a dir, ens fa la consciència més
aviat desgraciats per a res?

Entenem-nos, l’animal, el gos de què parlàvem, pot tenirpor davant d’un perill,
però la seva manca de consciència sembla igualment lliurar-lo de la por davant
d’allò que no és present, a saber, la mort. Els éssers humans, dirà Heidegger1,
som éssers-per-a-la-mort perquè som els únics animals a saber que hem de
morir, a tenir consciència d’un fet que no és present, que no és encara real. El
gos pot estressar-se davant el lleó, només l’humà pot...