Tema 2

Tema 2 – Relació Entre Els Costos I L’activitat De L’empresa
2.1. Variabilitat dels costos
La variabilitat dels costos s’analitzarà en funció de la producció: y= αx (si y és el cost, x és la producció).
Costos fixos: són aquells costos que es mantenen constants per a qualsevol nivell de producció. Sigui quina sigui la x, la y sempre serà la mateixa. Per exemple: el sou d’un comptable.També podem observar com els costos unitaris dels costos fixos van disminuint, això és degut a que el cost total sempre es manté constant independentment de la producció, pel que essent el cost unitari la divisió entre cost total/producció, és lògic que a major producció menors costos unitaris.
Costos semifixos: (també anomenats variables a salts) són aquells costos que salten un tram, el qualaleshores es manté constant al llarg del temps.
Exemple: Imaginem que a partir d’un nivell de facturació necessitem contractar un altre comptable pel volum de facturació que hi ha.

A nivell de costos hem d’escollir el nivell productiu que menor cost unitari té. En aquest cas, augmentant la producció el cost unitari no sempre baixarà a diferència dels costos fixos.
Els costos semifixos poden ser:Irreversibles: no em puc treure el cost de sobre encara que redueixi la producció.
Reversibles: quan redueixo la producció el cost me’l puc treure de sobre
Costos semivariables: es comporten com a fixos fins a un cert interval i a partir d’un nivell passen a ser variables.
Exemple: el cost d’una tarifa de telèfon on tinc 20 trucades incloses a la quota mensual, les quals són un cost fix. Arabé, si faig més de 20 trucades les he de pagar a part, passant aquí a comportar-se com un cost variable.

Costos variables: aquests varien en funció de la producció. Poden ser de 3 tipus:
Proporcionals: el cost varia proporcionalment al volum de producció. És a dir, si doblo la producció es doblarà el cost. En aquest cas els costos unitaris es mantenen constants

Progressius: la sevavariabilitat és més que proporcional al volum de producció. No són bons van en contra de les economies d’escala. En aquest cas el cost unitari cada vegada és major.

Degressius: la seva variabilitat és menys que proporcional al volum de producció. Aquí s’aplicarien les idees d’economies d’escala.

Regressius: pràcticament no existeixen, en aquests el cost total disminueix quan augmenta la producció;també disminueix el cost unitari.Exemple: calefacció del cinema: quanta més gent mira la pel·lícula menys s’ha d’usar.

2.2. Anàlisi del procés productiu
2.2.1. Classes de producció
Producció: part de l’activitat econòmica de l’empresa que transforma mitjançant una tècnica determinada els factors productius en productes.
Producció simple: obtenim un sol producte

Producció composta: en aquestaobtenim més d’un producte. Aquí hi trobem:
Alternativa: tenim un factor o factors A (inputs) que entren dins d’un procés productiu i que es pot produir o P o Q, però puc escollir. Ens interessa, ja que podem decidir, podem produir aquell producte que té més mercat.
En aquest cas si amb els mateixos factors vull produir més P hauré de reduir Q i al mateix per Q.

Acumulativa: (també es potanomenar conjunta)En aquesta producció es produeixen dos productes a partir d’uns mateixos inputs, per tant si s’augmenta el volum de producció d’un producte es genera l’augment d’un altre producte. I el mateix si es decideix reduir un. Ja que són productes que s’aconsegueixen conjuntament i inseparablement del procés. Exemple: la llana de les ovelles i la seva carn (en aquest cas són dos productesprincipals).Exemple 2: mobles i amb el sobrant fem serradures (en aquí els mobles són un producte principal i les serradures un subproducte).
El problema d’aquesta producció és que si un dels dos productes va malament no puc escollir produir menys d’aquest.

Paral·lela: En aquest cas els productes es fabriquen de forma independent. Això comporta un desavantatge que no es treballa amb...