Tema 5: La importància de la demogràfia en la intervenció social

Tema 5.- Importància de la demografia en la planificació de la intervenció social. Conceptes bàsics de natalitat, mortalitat i emigració. La distribució de la població: el creixement cero. Mobilitat social i mobilitat geogràfica. Servicios socials y política social: el benestar social.
Guió:
1.- Introducció 1
2. La intervenció social. 2
3.- La importància de la demografia en la sevaplanificació 2
4.- Conceptes bàsics de natalitat, mortalitat i emigració. 4
5.- La distribució de la població: el creixement cero. 4
1ª fase. Règim demogràfic antic 5
2ª fase. Règim demogràfic de transició 5
3ª fase. Règim demogràfic modern 5
4ª fase. Règim demogràfic evolucionat 5
6.- Mobilitat social i mobilitat geogràfica. 6
1. Exteriors: 7
B. L’ emigració a Europa 7
2. Interiors 7
A.Moviments tradicionals fins l’èxode rural 7
B. Èxode rural 7
C. Les migracions interiors en l’actualitat 8
3. Immigrants estrangers a España 8
- Distribución y origen de la immigració en España 8
- Conseqüències de la immigració a España 9
7.- Serveis socials i política social: el benestar social 9
1.- Els serveis socials 9
2.- La política social 10
3.- El benestar social 11

1.-Introducció
Les dades econòmiques o macroeconòmiques, les dades socials, o les dades d’alfabetització d’un país estan referides, sobretot davant la planificació, a les dades geogràfiques de la població.
No podem planificar d’una forma acurada sense conèixer el número de persones que requeriran un determinat servei. Vivim en un món finit, de recursos escassos i en el que no hem de malgastar, però percontra, hem de gastar i molt.
Les polítiques socials són polítiques que han de ser justes i compensadores de les desigualtats que pateix la majoria de la població del món.

2. La intervenció social.
La intervenció social s’entén com una reacció organitzada d’ un conjunt d’individus o institucions en front a problemàtiques socials no resoltes, on participen al menys tres sectors en aquestaintervenció: l’ Estat que defineix les politiques socials, algunes formes organitzades per la societat civil (les ONG), i el món acadèmic que construeix teories, que orienten la pràctica en la intervenció. La intervenció social és un procés racional, ja que es basa en la intenció de modificar o transformar una situació que se considera indesitjable i injusta socialment, sobre tot pel grup que lapateix. La intervenció no necessita, perquè es doni, que la majoria del grup on s’intervé sigui conscient de la seva situació, ni és necessari que aquests intervinguin en el procés de canvi.
La intervenció se basa en una valoració dels entrevinents i d’una categorització del grup dels intervinguts (minusvàlids, vagabunds, etc..). Aquests tenen una entitat social i/o jurídica que fa oficial la sevaexistència i per tant, la possible intervenció.
El fet de posar nom, és a dir, anomenar, denominar o descriure la realitat, es la que fa possible la seva visibilitat, però també objectiva la seva existència.
Las dinàmiques d’ intervenció social poden ser de diferents tipus i nivells d’actuació, des de l’assessoria, investigació, gestió, planificació i dinamització comunitària fins a processosproductius (la Fageda). També es diferencien pels sectors o grups socials en els que es desenvolupa: joves, tercera edat, infància, dona,... Si bé totes les societats intenten protegir als individus de la seva comunitat, la forma d’intervenir dependrà de la història, el desenvolupament, els drets, de la demografia, ... de dita societat, que variarà amb el temps i la cultura.
3.- La importància dela demografia en la seva planificació
En relació a la demografia, aquesta determina la nostra realitat social, i per tant la nostra intervenció. Un grup d’edat, ho és també socialment, culturalment i comportarà un sistema de relacions social que conforma i li identifica com a grup.
Dos són les qüestions a tenir present quan parlem de demografia: l’ envelliment de la població i l’efecte de...