Ththet

1. L’acció moral.

1.2. Forjar el caràcter.
“Ètica” prové del grec “ethos” (manera de ser, caràcter, costum) i del llatí “mos” (moral). També pot significar “costum” i és que quan ja ens hem apropiat de determinades propietats, s’acaben convertint en costums per a nosaltres.
Naixem amb un temperament, un caràcter, però podem adquirir un nou carácter quan elegim per nosaltres mateixos lespropietats que millor ens realitzen.
Tenim dos tipus de propietats:
-Unes per naturalesa.
-Altres per apropiació.
L’ésser humà, com a realitat moral, té necessàriament propietats per apropiació.
Per apropiar-se d’una nova propietat és necessari repetir actes en una mateixa direcció, uns hàbits. Si ens predisposem a obrar bé, se’ls anomena virtuts; si ens predisposem a obrar malament, vicis.Considerem que la moral implica la costum, i que el que no sigui costum és el mal, i el que fem segons la costum és el bé.
Distingim entre moral (conjunt de creences i motius que les persones tenen per actuar, és una acció concreta. Accions marcades per la educació i l’ensenyament moral) i l’ètica (és una reflexió sobre l’acció moral. L’estudi de les creences morals, dels seus fonaments i l’estudi dela acció moral.)

1.3. La consciència moral.
És la generadora d’aquest “jo”, substrat, que unifica, recorda i integra la informació de l’exterior.
La consciència és moral perquè fa judicis sobre l’existència de les coses bones que ens convenen (bé) i les dolentes que no ens convenen (mal)
Un judici és una unió o separació de conceptes. Per tenir una consciència moral estem jutjantconstantment.
Principis morals-> són el conjunt de pautes, de criteris i de normes que m’han estat involucrats.
Allò que jo he rebut i acceptat ho he interioritzat però una vegada interioritzat ho he de posar en dubte.
El que jo hagi tret d’aquest procés serà el que li inculcaria a algú altre. La moral evoluciona amb el pensament de les persones.
La consciència moral és doncs, la capacitat de captar elsprincipis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Per prendre decisions necessitem passar dels principis generals als judicis concrets. La consciència també realitza aquesta funció de formular judicis pràctics, tenint en compte els principis generals i les dades de la situació.
La consciència compleix una tercera funció, que és la funció autocrítica: actua com un jutge quelloa unes accions i desaprova unes altres.

2. Llibertat i determinisme.

2.1. La llibertat externa i voluntat.
La llibertat és la capacitat d’actuar en la direcció escollida. La llibertat mai no s’anul·la. Ningú mai no deixa de ser lliure. La llibertat no és absoluta per la física. La llibertat està per triar.
Cal distingir entre:
- La llibertat externa consisteix enel fet que ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna.
- La voluntat consisteix en voler una cosa o una altre pels sentiments, un desig que és un desig racional i il·lumina la meva voluntat. És la intel·ligència el que mou el cor. La capacitat de conduir la pròpia vida d’acord amb els criteris propis. Per privar una persona de la seva llibertat interna calanul·lar la seva voluntat. Quan jo tinc voluntat no hi ha cap cosa que em pugui fer decidir per una o per una altra.

2.2. Determinisme i llibertat.
Es recolza en el principi de causalitat: tot el que esdevé té una causa. El que esdevé mai no pot ser lliure sinó que ha succeït com a conseqüència d’aquesta causa. El perquè de les coses és la causa. L’entorn determina el resultat. Tot estàdeterminat per les causes.
Si hi ha determinisme no hi ha llibertat. Si no hi ha llibertat no hi ha acció. La meva acció no és lliure sinó que està afectada, modificada.
El fenomen ha conduït a un dilema entre dues actituds:
- La de qui està convençut que res ni succeeix sense una causa, actitud determinista si pretén explicar també causalment la conducta humana.
- La consciència...