Toni

1 PLATÓ

[pic]
BIOGRAFIA
Aristocles d'Atenes (anomenat Plató, que significa “el d'amples esquenes”) va néixer el 427 aC i va morir el 347 aC. De família políticament influent, va dedicar la seva vida a l'estudi de la filosofia, després que la condemna i mort de Sòcrates, el seu mestre i amic, desviés la seva orientació política de joventut cap a l'estudidels fonaments de la justícia i de l'estat ideal. Els vuit anys que va passar en contacte amb Sòcrates el van convèncer de la necessitat de trobar veritats universals que orientessin el comportament dels homes cap a la virtut. Mort Sòcrates va emprendre el primer dels seus dos viatges per terres del sud d'Itàlia, Egipte i, potser, altres països orientals. Va conèixer als pitagòrics i va rebre lainfluència de les seves doctrines sobre la immortalitat de l'ànima i la naturalesa del coneixement matemàtic. Va ser cridat pel tirà sicilià Dió de Siracusa per a tractar d'aplicar els seus principis sobre l'Estat al govern d'aquesta ciutat, missió en la qual va fracassar estrepitosament. De nou a Atenes, va fundar l'Acadèmia, on s'ensenyava música, astronomia, matemàtiques i filosofia, entred’altres ciències. En ella va rebre a Aristòtil, el seu deixeble més important. Va morir als vuitanta anys, sense que se li coneguessin dona o fills.

OBRES

Plató és el primer gran filòsof del qual tenim un coneixement complet, ja que s’han conservat totes les obres que va publicar. Totes les obres de Plató, excepte l’Apologia de Sòcrates, en què exposa la defensa que Sòcrates va fer davant eltribunal que el condemnaria a mort, estan escrites en forma de diàleg. Aquest mètode d’exposició, a més del seu valor pedagògic, permetia a Plató seguir desenvolupant el mètode socràtic. Els diàlegs de Plató presenten gairebé sempre una conversa entre diversos personatges de la seva època i, en general, Sòcrates és l’interlocutor principal. Excepte en alguns diàlegs de la seva primera època, en els quePlató narra escenes reals, no es tracta de diàlegs realment esdevinguts que Plató es limiti a narrar, sinó que són ficcions creades per Plató per desenvolupar el seu pensament. A més, a excepció dels primers diàlegs que va escriure, la figura de Sòcrates no és tampoc realment la del Sòcrates històric, sinó que Plató se serveix de la figura del seu mestre per exposar les seves pròpies tesis. Lesobres de Plató, a més d’estar escrites en aquesta forma dialogada, de gran bellesa literària, estan contínuament plenes de narracions a manera d’exemples que són conegudes com els «mites» platònics, «al·legories» o «metàfores». A través d’aquests «mites» i «al·legories» Plató expressa algunes de les seves idees fonamentals. D’entre elles són especialment importants el «mite de l’auriga», que estroba en el Fedre, i que serveix a Plató per exposar la seva teoria sobre l’ànima; el «mite d’Eros» (en el Banquet), en què exposa la seva teoria sobre l’amor; l’exemple del «esclau» (en el Menó), que exposa la teoria del coneixement com a reminiscència o record; el símil de la línia, i l’important al·legoria o mite de la caverna , que es troben en l’obra principal de Plató: la República, textos enels quals, a més d’oferir-nos una imatge de la seva teoria del coneixement, també són il·lustratives de l’ontologia platònica.

Atenent a l’ordre en que van ser escrits, els diàlegs platònics es divideixen en quatre períodes o etapes:
• etapa socràtica, en què Plató reprodueix les idees del seu antic mestre: Apologia de Sòcrates
• etapa de transició, en què ja van apareixent algunes deles tesis fonamentals del pensament pròpiament platònic: Gòrgies
• època de maduresa, en què es perfila i consolida la teoria de les idees com a nucli fonamental de la seva filosofia, i desenvolupa els grans «mites»: Banquet, Fedó, República
• època de vellesa, en què els diàlegs platònics adopten un to a vegades autocrític, i en els que matisa el seu pensament: Lleis


1. EL...