Trabajo Batxillerato

L’oci en la societat actual
La societat actual es caracteritza per l’exigent demanda de l’oci. L’oci és el temps lliure d’una persona, en el qual desenvolupa activitats diferents de les seves ocupacions professionals, familiars i socials.
Aquestes activitats tenen tres funcions: descans, diversió i desenvolupament personal. Cada persona, en funció de l’edat, les necessitats o les aficions,desenvolupa un determinat tipus d’activitat.
L’oci ha variat al llarg dels segles, en una societat agrària difícilment podríem trobar-lo, comença amb la Revolució Industrial com a punt d’inflexió.
Viatjar és una de les maneres més recurrents de gaudir del temps d’oci.
Tipus de turisme
OMT (Organització Mundial del Turisme), defineix turisme com les activitats que realitzen les persones durantels seus viatges i estades en llocs diferents del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any amb finalitats d’oci, per negocis o altres motius.
Per tant, turisme seria la pràctica de viatjar a altres llocs diferents del lloc de residència habitual i les activitats que es duen a terme en aquests viatges. L’essència del turisme és el viatge. Qui viatja es anomenatviatger, però segons la raó del desplaçament pot no ser considerat turista.
Cal prendre en consideració als visitants ja que visiten un lloc a efectes turístics, es poden dividir en turistes si pernocten (dormen fora de casa) o en excursionistes, si no ho fan.
Classificacions del turisme
Segons les motivacions del turista, el turisme pot ser:
Turisme de sol i platja: És el que més turistes atrau imolts cops és el causant de gran impactes en el paisatge litoral.
Turisme esportiu: El vinculat a la pràctica d’esports: cicloturisme, senderisme o trekking; així com l’assistència a esdeveniments esportius, que en ocasions mobilitzen milers de seguidors fins a les ciutats o seus on se celebren aquests esdeveniments. Per això, aquestes ciutats (seus dels Jocs Olímpics) pateixen grans reformesurbanístiques. El gran nombre de practicants i les modificacions que imposa a l’espai on es desenvolupa atorguen al turisme de neu o blanc un qualificatiu propi.
Turisme cultural: És una amalgama de diverses pràctiques turístiques: visitar museus o edificis de valor historicoartístic, participar en festes...
Turisme religiós o de pelegrinatge: Lligat al fet que totes les religions tenen els seusllocs de culte i pelegrinatge.
Turisme de negocis: És l’originat per l’assistència a fires, congressos i convencions o els desplaçaments per reunions empresarials.
Turisme formatiu: És el que inclou els desplaçaments per estudis o activitats formatives, com ara un congrés de medicina, etc.
La varietat d’activitats i practiques turístiques amplia constantment les denominacions: turisme termal,ecoturisme, turisme de shopping, enoturisme (vi), etnoturisme (conèixer ètnies amb formes de vida diferents), turisme rural.. de creuers, cinegètic, de parc temàtics, agroturisme...
Segons les característiques dels turistes, el turisme es pot dividir en juvenil, familiar, escolar, de singles, de tercera edat...
Segons l’origen de les persones que fan els desplaçaments i el país de referència,podem fer una altra classificació:
Turisme domèstic o intern: és el protagonitzat pels residents d’un país que viatgen dins del seu mateix país; per exemple, qualsevol viatge d’un alemany a qualsevol punt del territori d’Alemanya.
Turisme receptor: el dels procedents d’un altre país diferent del país de referència, per exemple, els alemanys que visiten Catalunya.
Turisme emissor: el dels residentsdel país de referència quan viatgen a altres països, com els catalans que visiten Alemanya.
Així mateix, segons l’origen de les persones, també es divideix en:
Turisme interior: format pel turisme intern i el receptor.
Turisme nacional: compost pel turisme intern i l’emissor.
Turisme internacional: format pel turisme receptor i l’emissor.
També es distingeixen el turisme de masses o...