UD Components Sem Ntics



ELS COMPONENTS SEMÀNTICS


Ensenyament i Aprenentatge de les Llengües II







Educació Primària
2013/2014


ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 3
MARC TEÒRIC 4
PART DIDÀCTICA 7
Contextualització 7
Objectius 7
Continguts 7
Competències 8
Criteris d’avaluació 8
BIBLIOGRAFÍA 10


INTRODUCCIÓ

Aquesta unitat didàctica està destinada a alumnes de cicle superior d’Educació Primària, més exactament per a alumnes desisè, durant el transcurs del primer trimestre. La duració és d’unes tres sessions, d’una hora de durada cadascuna de les sessions. En aquesta unitat trobem algunes activitats que s’han de realitzar en grups o en parelles, així busquem que participin col·lectivament, ajudant al seu desenvolupament d’habilitats socials i cooperació entre companys per a assolir el mateix objectiu. Per a la òptimarealització d’aquesta unitat, els alumnes hauran d’activar els seus coneixements previs sobre el tema.
En una llengua hi ha molts aspectes que es poden treballar com el vocabulari, la ortografia, la morfologia..., i tots són igual d’importants, ja que a més d’escriure sense faltes d’ortografia i amb una estructura adequada, s’ha de tenir un vocabulari ampli i adient per a diferents contextos quepoden sorgir.
Hi ha una gran quantitat de components semàntics de la llengua, però en aquesta unitat didàctica només en treballarem tres: la comparació, la formació de paraules i la derivació. D’aquesta manera només en treballarem tres però els treballarem correctament.
La unitat consta d’un marc teòric on s’explica tot el que cal saber sobre els components semàntics a treballar i una partdidàctica en la qual es donen detalls de les sessions i les activitats que es duran a terme.

MARC TEÒRIC

Les paraules són l’element fonamental en el llenguatge i la comunicació. Són la unitat bàsica necessària per a l’escriptura, són fonemes amb significat i són funcions dins d’una oració. Centrant-nos en l’àmbit del lèxic, moltes de les paraules que utilitzem diàriament estan formades a través de laderivació o la composició de paraules.
Parlem de comparació quan utilitzem diferents paraules que solen ser adjectius. Son les maneres de explicar les diferencies o igualtats entre dues o varies paraules. Podem trobar diferents adjectius que ens ajudin a fer la comparació. Trobem els adjectius de grau positiu (ex: L’aigua esta neta), els adjectius de grau comparatiu (ex: l’aigua de aquest estancesta més neta que l’aigua d’aquella font) i per últim els adjectius de grau superlatiu (ex: L’aigua d’aquest estanc esta netíssima).
El recurs de la comparació també permet crear una figura retòrica coneguda com símil, que s’estableix amb elements de relació com “quin” o “com”. Ex: les seves mans com martells van destruir la porta a cops. Ex: el lladre caminava pel sostre com gat per la nit.
SegonsLyons (1977), examina el lèxic atenent únicament a que lo anomena lexemes simples o paraules. Però hem de tindre en compte també a altres tipus de lexemes, les complexes i les compostes.
El terme lexema complex s’introdueix aquí per comprendre el que els lingüistes solen anomenar amb la derivació, és a dir, la formació d’un terme morfològicament més complex a partir d’un altre morfològicamentmés simple, mitjançant l’addicció de la primera a un determinat afix derivacional o per alguna altre modificació sistemàtica. La derivació dóna lloc a la formació de lo que tradicionalment es considera un lexema diferent. Aquesta és la raó per la que es parla de la derivació com a un tipus particular de formació de paraules, i això és formació de lexemes.
La prefixació i la sufixació són elsprocessos derivacionals més comuns, però no els únics que s’utilitzen en totes les llengües del mon. Un aspecte que hem de destacar a aquests propòsits és que un lexema és deriva d’un altre. Però no hem d’oblidar que els lexemes són entitats abstractes i que el que en realitat es deriva per mitja del prefix i el sufix és la forma temàtica d’un lexema, la qual prové d’una altra forma temàtica...