Ujktgcjh

Guia de lectura

Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor
a càrrec d’Enric Martín

2

Índex

1 Contextualització 1.1 Temps moderns 1.2 Només poetes 1.3 Bona cara a la parenta pobra 1.4 El vell i el nou 1.5 Un clàssic català modern 2 Anàlisi estructural 2.1 Caputxeta enmig del bosc 2.2 La visitant 2.3 Simetries 2.4 Els mecanismes del rellotge 2.5 A pagès 2.6 Omnisciència matisada 3Anàlisi temàtica i de personatges 3.1 Dessota la catifa 3.2 Amos i servents 3.3 L’infern són els altres 3.4 Derivats en «-isme» 3.5 Reflexos invertits 4 Anàlisi formal 4.1 Clarobscurs 4.2 Coda 5 Guió per al comentari de l’obra 5.1 La ubicació del text en el seu context 5.2 L’estructura 5.3 El temps 5.4 L’espai 5.5 El narrador 5.6 Els temes i els personatges 5.7 La forma

3 3 3 4 4 5 6 6 7 8 9 1011 13 13 14 15 16 17 19 19 20 21 21 22 22 22 22 23 23

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

3

1 CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 Temps moderns
Amb la Guerra Gran (1914-1918), a trenc de trinxera i gas mostassa, s’evidencia que Europa s’ha trastocat: el mapa d’interessos colonials i l’entrellat socioeconòmic sacsejat per la puixança de l’obrerisme col·lapsa l’organització burgesavuitcentista. Les arts, producte del temps com les persones, se’n ressenten: en un món remogut, sorgeixen poètiques transformades. Les disciplines creatives endeguen a l’uníson una revisió de llenguatges, una exploració d’estètiques inèdites: la plàstica, per il·lustrar-ho fàcilment, trenca gradualment amb la pictòrica figurativa, en una cursa de fons cap a l’abstracció, en la qual es relleven lessuccessives avantguardes. L’àrea literària es troba dins del mateix remolí: la poesia s’expressa en motlles nous (vers lliure, cal·ligrames, paraules en llibertat...); el drama s’escarrassa per respondre al verisme naturalista (teatre simbolista, expressionista, revolucionari...). Pel que fa a la novel·la, s’exhaureix el model realista i naturalista, tan prestigiat al vuit-cents que es confonia amb elmateix gènere. Depèn del manual que es regiri, s’estira o s’arronsa l’època de trànsit narratiu europeu: 1890-1930, en les cronologies esteses; 1906-1922, en alguna més restrictiva. Grosso modo, el primer terç del segle XX; potser en dues tongades: una (fins a 1913-14), de formació de propostes, sense grans fites editorials, amb un notable conreu del conte o la prosa poètica –de fet, els chefsd’oeuvre de la novel·la contemporània publiquen de 1913 en endavant, sobretot (així Marcel Proust, André Gide, James Joyce, Franz Kafka o Thomas Mann)–; l’altra (1919-1930, amb el parèntesi bèl·lic descomptat), d’afermament de la innovació. La tradició catalana, que no es despenja gaire de la universal, s’emmiralla en aquest panorama. De 1900 a 1925 s’allarga una etapa de metamorfosi, fraccionada enquatre fases: d’inici, topem amb la superació del realisme i del naturalisme gràcies a la novel·la simbòlica del modernisme (fins a 1912, data d’edició de La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, el cant del cigne de la novel·lística modernista); després, coincidint amb l’apogeu del noucentisme (1912-1917), s’esdevé el menyspreu del gènere; en acabat, trobem el debat teòric sobrela seva necessitat, simultani a la desacceleració noucentista (1917-1925); al final, la recuperació (ençà de 1925). En suma, «Crisi i represa de la novel·la», tal com ho extracta l’epígraf de Carme Arnau.1

AVANTGUARDES [TiC] · C.8 · P. 149- 155 TEATRE SIMBOLISTA [TiC] · C.6 · P. 117 REALISME I NATURALISME [TiC] · C.4 · P. 78 - 82

LA RENOVACIÓ DE LA NOVEL·LA [TiC] · C.8 · P. 144 - 145MODERNISME [TiC] · C.7 · P. 121 - 123 NOUCENTISME [TiC] · C.7 · P. 161 - 164

1.2 Només poetes
El tombant de segle cova la llavor de la «crisi». El simbolisme francès canonitza un rànquing literari: el lidera la poesia, la segueix amb força punts el conte i tanca la classificació, en perill de perdre la categoria, la novel·la. Es considerava la versemblança realista i naturalista, la seva...