Una imatge no val mes que mil paraules

UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES

Autor: Jesús Tussón

Alumne: Jordi Romero Mañez
Curs: 2º batxillerat

“Una imatge val més que mil paraules”.
Tema:
L’importància de la paraula front a la imatge.
Resum:
La imatge pot ser més útil en una sèrie de contexts, com per exemple,a la carretera o en un anunci televisiu; no obstant, però, les paraules són més importants perquèaconseguixen aclarar les estructures oracionals de condicionalitat i finalitat,tan emprades a la vida quotidiana. Les imatges són capaces de mostrar trossos de la realitat, en canvi, mitjançant les paraules podem contar uns fets claramnent: recontruïm la realitat. A més, podem representar obligació, desig, domini…, i un conjunt d’entitats abstractes,com ara la bondat, la corrupción, l’amor, entrealtres; representacions que de cap manera podriem ser figurades amb imatges.
Opinió personal:
Estic d’acord amb l’autor perquè les explicacions que fa són clares, i també òbvies. Tots sabem que les paraules poden expressar coses que no poden mostrar les imatges. Tanmateix, jo crec que l’afirmació que encapçela el capítol es refereix al fet que, en un moment concret,una imatge pot fer sentir cosesque no t’ho podrien fer sentir les paraules; i crec que tots sabem que, en realitat,les paraules són més útils.

“Aviat desapareixerà l’escriptura”.
Tema:
La imposible desaparició de l’escriptura.
Resum:
Si desaparegera l’escriptura hauríem de tornar a viure com en el paleolític superior. L’escriptura és nescessària en la societat on vivim. La vida canviaria radicalment si aquestadesaparegera, és imprescindible. Sembla que l’escriptura i la lectura duraran molt de temps però en el cas d’aquesta desaparició, s’hauría d’inventar un sistema capaç d’emmagatzenar tota la información coneguda del món,la qual cosa es gairebé imposible i inimaginable.

Opinió personal:
Crec que l’escriptura desapreixerà quan ho faça l’espècie humana. Es l’eina més imprecindibleper a viure, i latrobem present en situacions tan quotidianes com anar a fer la compra.

“Fer literatura és cosa de ben pocs, ben dotats per la natura”.
Tema:
Fer literatura i poesia, feina de qui la vuiga fer.
Resum:
Fer literatura o poesia no és una virtud de naixement. Hi ha moltes persones que pensen que la poesia s’hereta genèticament; en canvi, la capacitat poètica ve donada per la dedicació i l’esforç.Per a arribar a poeta, primer cal aprendre a parlar, després jugar amb l’estètica de la llengua a part de la forma de parlar quotidiana.
Opinió personal:
Aplegar a ser escriptor depén del ombre de llibres que es lligen, i de practicar amb l’estètica del llenguatge, i en menor mesura de l’educació escolar. Ningú té el don de l’escriptura quan naix. Si una persona no va a l’escola quan es menuti no llig cap llibre, mai será capaç de fer literatura.

“El ioruba es una llengua rara, exòtica”.
Tema:
La ignorancia crea perjudicis lingüístics.
Resum:
Totes les llengues tenen una gramàtica i ha de res així perquè son expressió humana esencial.tampoc hi ha cap llengua que tinga noms comuns. El ioruga té volcals i consonants com totes les llengües, i les paraules están formadesmitjançant la derivació. Hi ha paraules concretes, generals, i també abstractes, com en les “llengües normals”. Les llengües rares serien les impossibles de pronunciar, sense noms comuns, fent oracions desordenades…Tanmateix,aquesta llengua no existix, ja que l’espècie humana no està preparada per utilizar-la. Per aixó, totes les llengues del nostre planeta són ben paregudes.
Opinió personal:
Opineque és un problema de perspectiva. Per a nosaltres pot ser extrany el ioruba, així per als parlants del ioruba els semblarà extranya la nostra llengua. Si li preguntem a un monolingüe, la majoria de la resta de les llengües li resultaran rares. Totes les llengües són iguals de normals o de rares.

“La llengua materna sempre ens ha d’acompanyar”.
Tema:
Ens acompañen les llengües útils, no...