Urbanitzacio de la realitat social

Urbanització de la realitat social

Quan parlem de la urbanització de la realitat social hem de tenir en compte diferents factors que formaran aquesta deslocalització o èxode del camp a la ciutat. En primer lloc cal destacar que la majoria de camperols marxaven del camp degut a les fortes imposicions dels senyors feudals. Tenint en compte que aquests eren els màxims latifundistes o propietarisde les terres cultivables, un pobre dins d’aquest context situacional (en l’àmbit rural) era aquell que no disposava d’unes quatre hectàrees de terra cultivable (mínim per mantenir una família de quatre persones) a més a més cal afegir que la vida del camperol depenia molt de la climatologia i també dels estris, podia haver-hi anys relativament bons i d’altres de profunda misèria. Aleshores ihavien els camperols que venien la seva mà d’obra als srs.feudals i d’altres que volien descobrir nous horitzons començant una nova vida a les ciutats.

Molts cops aquestes ciutats estaven capitanejades pel senyor feudal ja que alimentava aquests amb els seus proveïments que venien del camp, però amb la gran arribada de persones que fugien del camp per buscar una millor de la qualitat de vida, esvan començar a crear nous llocs de treball i va sorgir el capitalisme comercial. De la mateixa manera i degut a la emigració de persones van aparèixer noves formes de assistencialisme, aquest assistencialisme va passar de ser moral a material i tot acaba monetitzat fins i tot les “limosnes”. Una altra característica és que degut a la gran arribada de persones a les grans ciutats i va haver un augeen molts aspectes sobretot en l’assistència hospitalària, aquesta ja no estava tan sols en mans dels senyors feudals. Van sorgir nous moviments associatius (fundacions hospitalàries molts cop per particulars) que procuraven per la salut de terceres persones sobretot per treballadors que formaven part de confraries o bé gremis. Tot i així la concepció repressiva seguia present en aquells pobresque s’aprofitaven de la bona caritat dels altres, i en les grans ciutats es criminalitzava dient que; la seva manera de ser i d’actuar podria ser perjudicial per la societat ja que no volen treballar i podrien servir de mal exemple a seguir. Tot i així l’assistencialisme i la creació de nous hospitals s’ocupava també de persones greument malaltes, hem de tenir en compte que amb l’arribada de tantagent van començar a aparèixer pandèmies i pestes (bubònica; causada per les rates)

Per últim destacar que el fenomen de la indigència va estretament lligat al funcionament del sistema econòmic i és el preu (inevitable) que s’ha de pagar a canvi del desenvolupament social. Aquest fenomen va lligat a una clara estructura social d’ajuda entre persones, organitzacions i grups que és relacionenentre sí per un fi benèfic, però tot i així hi ha una clara estratificació social tan a la ciutat com al camp i qui té la potestat jeràrquica és qui mana i mou els diners. Malgrat tot els ciutadans no tenien més remei que pujar al tren del desenvolupament econòmic per tal de poder sobreviure ja que difícilment i havia maneres alternatives de sobreviure, en una societat on la terra, els diners, i laúltima paraula la tenia un tirà...

Materialització de la visió del pobre
En l’assistència medieval en la fase de predomini eclesiàstica – institucional i amb un desenvolupament de la economia agrària-senyorial amb escàs desenvolupament urbà, apareixen els ”prelats”. Aquests hauran de ser els “cuidadors” i els qui donaran hospitalitat als pobres (així ho va establir la santa església). Les sevescases haurien de ser com hospitals per rebre’ls i dóna’ls-hi de menjar. Aquesta ajuda l’hauran de fer sense mirar ni establir distincions entre els pobres perquè si en reben a uns i altres no, podrien desdir-se dels bons, rebent als que no ho són. De totes maneres quan es sàpiga quins són els pobres falsos no s’hauran d’ajudar. Més endavant trobarem profunds canvis socials, culturals i polítics...