VA DE MESTRES


VA DE MESTRES


CARTA ALS MESTRES QUE COMENCEN






Alba Palmada
1r MEI
Escola, Sistema Educatiu i Funció Docent
Anna Girbau
FETCH
12/11/13
“Va de Mestres” és un llibre escrit per dos testimonis, en Jaume Cela Ollé i en Juli Palou Sangrà, que han treballat durant molts anys de mestres i gràcies a la seva experiència escriuen aquestes cartes amb les pròpies experiències i consells per alsfuturs o les futures mestres així saben el que els hi pot esperar a l’escola on en un futur treballaran. Fins i tot aquestes cartes poden ser de gran servei a mestres que ja tenen experiència. El llibre ens parla de tot allò que s’ha de tenir present a l’hora d’exercir la professió de mestre/a, és a dir, ens explica com s’ha d’ensenyar als nens, les habilitats que s’han de tenir, el que s’ha de feri el que no. Aquests autors parlen sobre molts temes, els quals estan força relacionats entre ells. Alguns dels temes que tracten i els que jo he triat per explicar i reflexionar són els següents: la vocació, l’acollida, els ordinadors a l’aula, el joc i el paper de la família.

Primer de tot, els autors ens afirmen que aquesta feina, la de mestre, és vocacional i hi estic totalment d’acord,perquè tal i com diu el llibre és una feina que està fonamentada a atendre les necessitats dels altres, els alumnes demanen companyia, suport i els mestres han d’atendre aquella crida i ajudar-los i aquestes demandes per part dels alumnes, han d’anar acompanyades sempre d’una reflexió sobre l’acció que fa el mestre, sempre s’ha de reflexionar sobre tot el que succeeix a l’aula. Així ho demostra en elllibre: (pag 35) “L’ofici de mestre exigeix una acció reflexiva.” I hi estic totalment d’acord perquè a l’hora de fer una acció o una altra has de pensar molt bé quina és l’adequada per el moment i la situació en que et trobes. Aquest tema va molt lligat amb el de l’acollida, tal i com expliquen els autors, els mestres han d’acollir als nens, els han d’ensenyar a enfrontar-se a la vida i ajudar-losa formar-se com a persones i a créixer en societat. Com que els nens passen una gran part de la seva vida a l’escola, aquests s’han de sentir segurs, estimats i interessants per als seus mestres. Els mestres han d’acollir i ajudar a l’alumne, hi ha d’haver una estimació mútua i de la figura de mestre s’ha de crear un suport vital i una referència amb la qual el/la nen/a pugui comptar-hi sempreque ho necessiti i s’hi pugui recolzar tant en els moments bons com en els dolents. Aquest aspecte és molt important perquè l’escola és el segon lloc on els nens hi passen més temps durant el dia i penso que se’ls hi ha d’oferir el mateix, o gairebé el mateix, tractament que tindrien a casa seva, ja que han passat d’estar tot el dia amb la mare o el pare a estar en un lloc desconegut i amb altresnens i nenes. Penso que el fet d’acollir als alumnes ha de comportar que si mai un alumne arriba a l’escola amb algun problema el/la mestre/a se n’ha d’adonar i intervenir en tot el que pugui, sense posar-se en aspectes que no li pertoquen; o si l’alumne no avança al mateix ritme que els altres, un bon ha de confiar amb ell i donar-li ànims dient-li que pot millorar perquè si no ho fa el nen cadacop s’ho creurà més que no pot i es quedarà molt més enrere del que està.
El tema dels ordinadors a l’aula no ma sorprès gens trobar-me’l ja que és un tema molt discutit últimament. Hi ha gent que opina que és molt important que des de ben petits sàpiguen buscar informació a Internet, fer treballs i presentar-los amb els recursos més avançats; en canvi, hi ha altra gent que opina que a aquestaedat no falta saber-ho tot sobre el món de la tecnologia. Jo em sento identificada en el segon grup de gent, crec que a educació infantil no cal i no és important saber fer anar perfectament un ordinador; així ho expressa, més o menys, el llibre: (pag. 81) “El cas és que, des d’un punt de vista educatiu, a nosaltres no ens preocupa tant saber què hem de fer amb les tecnologies de la informació,...