Weber








L'esperit del capitalisme es pot definir com un tipus de conducta econòmica que es caracteritza per la recerca constant i creixement de beneficis, mitjançant la utilització racional, calculada i metòdica de tot allò que intervé en el procés de producció i en les condicions del mercat. Es mostra doncs una racionalitat, tant en els conductes com en les estructures, impregna aquestnou esperit que es desenvolupa a partir dels segles XVI i XVII.

L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme de Max Weber no s'ha de veure com un estudi detallat del protestantisme, sinó com una introducció als seus treballs posteriors, sobretot als seus estudis d'altres religions. Quan es refereix al protestantisme moltes vegades es centra en una sola branca d'ell: el calvinisme. Defineixl'esperit del capitalisme com aquells hàbits i idees que afavoreixen el comportament racional per aconseguir l'èxit econòmic.
En quant a la Reforma protestant; que és contrària a la concepció catòlica, accentua la dimensió ètica i religiosa del treball en el món, interpretat com a “professió” o “misió a la qual un individu ha estat cridat”. El calvinisme entra en joc afavorint conductes de tipuscapitalista, i utilitzada per Max Weber qui en farà especial referència.
La teològia de Calví; doncs, trencarà amb tot allò del passat. La seva obra està accentuada de grans polèmiques i controversies. I en aquest punt és on fem referència a Weber. La seva proposta fa plantejar l'obra de Calví com el fonament principal per al sorgiment del capitalisme dels segles XVII i XVIII a Europa.
Lesdiferents opcions que es desenvolupen arran d'aquest tema; normalment extremistes, fan entendre per una part, els calvinistes com els defensors de la “puresa” de la seva doctrina, els quals van defensar Calví amb notorietat, deixant passar molt aspectes que podien ser contraris. Mentre que els anti-calvinistes van optar per desvirtuar les arrels històriques i sobre la doctrina del calvinisme.

Entenemdoncs, que la teologia de Calví va influir moltíssim en propulsar el capitalisme, però fins a quin punt va constituir-la als segles XVII i XVIII?
Si bé el punt de partida es centra en Calví, deixem clar que no hem d'entendre el pensament d'aquest a partir del calvinisme posterior per així trobar el sorgiment del capitalisme.

La seva base es centra en una sèrie de conceptes que ajuden aconformar la seva obra. Un és la providència que té estreta relació amb l'absoluta sobirania de Déu. És a dir, arriba a un punt que s'atribueix a Déu tot el que succeeix en l'univers. Tot gira al voltant de la voluntat del Tot poderós i per tant res pot succeir per atzar o casualitat. La mentalitat de Calví ja queda aquí reflectida.
En segon lloc, ha de quedar clar la predestinació. Per a ell, Déu desd'abans de la fundació del món va decidir els qui havien de ser salvats i els qui havien de rebre condemna. Per tant, aquells els quals creien en l'evangeli serien els únics predestinats. Però tenint en compte que Déu no crea a tots amb la mateixa condició, sinó que ordena a uns per a la vida eterna i a altres per a la condenació perpètua. Això permet conèixer que a la teología de Calví, elsindividus no tènen una mateixa posició davant Déu. Els escollits tènen certs beneficis visibles, entre ells el treball que és la vocació, la fe, la justificació, etc.
Deixa molt clar com ha de ser l'actitud del cristià, fent de tres aspectes clau l'explicació del concepte: Fugir de la impietat i els desitjos mundans (pertanyents a la carn) i per tant contentar-se amb la gràcia de Déu. Seguir lasobrietat (castitat, templança, paciència i probresa), la justícia i la pietat (ens uneix a Déu. Ens mostra un equilibri entre l'ús dels bèns materials i ens convida a la conformitat de la pobresa). I per últim la renúncia de nosaltres mateixos respecte a Déu (el cristià no ha de buscar anhelar riqueses per mitjans de la indústria, ni per mitjà de l'esforç propi).

Calví aclareix que no és dolent...