Xilografia

tecniques

Global 3r Trimestre:
XILOGRAFIA

Per gravat artístic s’entén, en principi, tota tècnica que condueixi a incidir un material o eina prou durs a una superfície.

Per tant el gravat es pot realitzar de dues maneres: o bé conservant intacte el material que constitueix la figura que volem obtenir i realitzant incisions per reduir o suprimir el material restant, el que s’anomenagravat en relleu, o per una altra part practicant incisions en el material, sobre les línies que constitueixen la figura desitjada, i deixant intacte el material restant, que serà el gravat en buit.

Materials:

[pic]

Quan el material que es grava és la fusta, la tècnica que se segueix és la del gravat en relleu. I per ser la fusta el suport, rep el nom de xilografia que és l’art de gravar-la.De Xilonen = fusta, i graphe = gravar, dibuixar, escriure.
En el gravat xilogràfic es treballa la fusta en dos sentits. Al fil, a la bri o la fibra, és la tècnica de gravar les planxes quan estan tallades en sentit longitudinal o axial del tronc. I de cap, a la testa o de peu, quan les planxes estan tallades en sentit radial del tronc.

El gravat en fusta es pot fer amb una sola tinta o vàries.Per això fan falta tantes planxes com colors s’hagin d’imprimir. Les planxes múltiples s’empren sobretot per suavitzar el gran contrast entre blanc i negre, la duresa persisteix encara s’empren papers de colors diferents al blanc. Amb aquestes planxes múltiples s’utilitzen gammes de grisos amb el que es facilita la transició òptica entre els valors cromàtics extrems.

El gravat pot serconsiderat en dos aspectes: com a obra d’art per si mateixa o com a mitjà de reproducció múltiple. L’artista pot mostrar la seva personalitat mitjançant la xilografia a causa de la puresa de línies essencials, l’energia dels traços i l’expiréssiu de les seves superfícies llises o ratllades.
La tècnica del gravat és remota i perceptible ja en les coves dels nostres avantpassats de la Prehistòria, la qualcosa ens porta a pensar en la possible existència d’alguna tècnica basada en la talla de la fusta, encara que més ben enfocada com a obra única.

Exemple de procés:

[pic]

En el primer terç del segle XIII s’emprà ja a Espanya la planxa de fusta gravada per a la decoració de teixits. Però el gravat, amb la definició que el coneixem avui, neix a finals del segle XIV a Espanya, amb una facturaencara molt primitiva, però amb la idea de la reproducció nombrosa, com era el cas de les estampes religioses. Ja a principis del segle XV, és quan podem observar una veritable qualitat i la xilografia entra de ple en el camp del manuscrit, es passa del manuscrit al llibre de pàgines gravades en fusta.
En aquesta mateixa època, comença a desenvolupar-se la vella idea de gravar en fusta, però entacs solts, cada lletra, per tal de disposar d’elles per fer la composició de les diferents paraules; Aquest es pot considerar l’origen de la impremta de Gutenberg.

A poc a poc es passa del rigorosos secret dels primers gravadors, per conservar la idea que els llibres i estampes eren originals i únics, i per tant majors en el seu valor, a considerar que era necessari una multicapa abundant, jaque les fortes pressions a l'imprimir, aixafen línies i perfils en les planxes. Així era indispensable un gravat més dur i va néixer el procediment anomenat "criblé" o crivellat, de molt curta vida, que consistia en el gravat amb fines eines d’orfebre, de plaques metàl·liques, però amb tècnica xilogràfica. D’aquesta manera les superfícies s’aclarien o s’enfosquien, mitjançant l’abundància oabsència de punts incidits.
Mitjançant aquestes i altres experiències, sorgeix la idea de gravar fusta a la testa, mitjançant la qual la fibra tallada a través, era molt més resistent a qualsevol esforç mecànic. I l’ús d’estris i eines d’incidir, que permeten l’aprofitament del dibuix amb línia en blanc o negre en qualsevol direcció i sentit (relleu o buit) va portar immediatament el gravat sobre...