L'àrtic

L’ÀRTIC,
“La fina línia blanca”

Marta Moya Abad-Torres
Ciències pel món contemporani

ÍNDEX
Repercussions socioeconòmiques………………………………………..3
Repercussions medioambientals…………………………………………4
El Mar d’Aral………………………………………………………………..5
Conclusions…………………………………………………………………..8

Repercussions socioeconòmiques que tindria sobre la població local la pèrdua de massa de gel

Fent primerreferència a les repercussions que podria tenir la pèrdua de la massa de gel a l’àrtic a nivell social, s’ha de dir que destruiria pobles sencers ja que moltíssimes familias haurien d’emigrar a altres zones perquè els seus pobles quedaries sota les aigües.

Profunditzant més en el nivell econòmic, caldria remarcar que els ingressos de la població local caurien en picat ja que no tindrien forma desubsistir perquè haurien perdut l’habitatge i també el seu lloc de treball. L’indústria pesquera quedaria enfonsada ja que un gran nombre d’especies preferirien trobar aigües més fredes i deixarien d’habitar en la zona. Però fins i tot les espècies prodrien arribar a estar en perill d’extinció (moltes ja ho estan en l’actualitat) i fins i tot podrien acabar desapareixent.

El desglaçament de gransporcions de massa de gel també provocaria un canvi en la comunicació dels països perquè s’haurien de traçar noves rutes per dirigir-se d’un continent a altre ja que al quedar tot desestructurat els vaixells tindrien moltes més dificultats en fer els viatges tan comercials o per expedicions.

Com que no existiria cap capa de gel perquè s’hagués fos quan els rajos ultraviolats penetréssin directamenta la terra, quedaria al descobert i així serien accesibles la quarta part de reserves de petroli a escala mundial i a més, l’Àrtic conté també una gran quantitat de masses de gas. Per tant, seria un punt clan per a les empreses i això desencadenaria una lluita entre els països propers per aquestes reserves i així dominar l’economia mundial.

Analitzem l’efecte de la pèrdua de gel sobrel’ecosistema àrtic

Si realment es produís, una pèrdua de la massa de gel de l’àrtic, l’ecosistema patiria uns gran canvi. En primer lloc, després d’haver-se produït una pujada de temperatures que hagués fet que es destruíssin les plaques de gel, es produiria un canvi en el clima de la zona que alteraria la vida d’un fean nombre d’espècies pròpies de l’Àrtic com l’ós polar, la foca barbuda, el bacallà,les balenes...
La majoria dels animals que habiten a l’Àrtic entrarien en perill d’extinció ja que pocs d’ells es podrien adaptar a les noves condicions i altres marxarien a zones del planeta més fredes i espècies més càlides adaptarien el seu lloc. La vegetació de la zona també canviaria.

EL MAR D’ARAL

HISTÒRIA
En plena meitat del s.XIX els soldats russos arribaren a les costes del Mard’Aral on la terra era verge ja que no era utilitzada per ningú. Els poderosos tsars van decidir apropiar-se d’aquestes terres tan extenses i dificilment governables perquè els britànics també volien dominar l’Àsia Central. Per aquest motiu, es derivà una llarga competició entre aquestes potències per controlar les vies entre l’est i l’oest que durà tot un segle.

Fins la revolució soviètica, totfuncionà correctament, ja que era l’exèrcit el que s’encarregava del Mar, ja que l’únic fi era que fou un punt clau per aconseguir l’hegemonia continental. Però a partir d’aquest moment clau en la història en què els bolxevics tenent el poder, el camí del Mar d’Aral canvià completament.

Els nous controladors d’aquestes terres van creure que l’aigua dels rius Sir Daria i Amu Daria seria un bonrecurs per a ells. Al 1918, el govern comunista dedicà un total de 30 milions per canalitzar els rius i crear la major plantació de cotó del món. En una sola dècada, Uzbekistán vivia únicament del cotó i la seva idea era competir amb els Estats Units i acabar tenint el control per recuperar l’economia soviètica. La infrastructura estava molt mal construïda i això provocà una baixa productivitat...