L'Amor En Una Societat De Risc

“El amor en la Sociedad de Riesgo”
Jesús Gómez

Aquest llibre es un estudi científic de l’amor, on es debaten les diferents maneres de concebre’l. Vaig decidir llegir aquest llibre, perquè em va semblar molt interessant saber descobrir aspectes nous relacionats amb l’amor i de quina manera pot ser modificat a causa de la societat en la que vivim actualment.
Podem observar clarament que lasocietat ha canviat de la societat industrial a la societat del risc. On hem pogut observar unes modificacions molt clares.
Abans en la societat industrial cada persona tenia el seu rol adquirit i els problemes que sorgien dintre d’una parella podríem dir que els solucionava per imposició del més fort, que en aquest cas solia ser l’home. Ell era qui dominava les situacions de parella, i la dona enaquest cas no tenia ni veu ni vot en prendre decisions.
En canvi, en la societat del risc actual el diàleg s’imposa, és a dir, el conflicte es soluciona parlant. El que abans s’imposava sense cap mena de replica, ara la parella tant l’home com la dona dialoguen, raonen fins arribar a un consens per tal de solucionar el problema de manera conjunta.
Un dels canvis que he observat amb aquest canvide societat es que abans en la societat industrial les relacions de parella duraven per tota la vida, en canvi ara en la societat del risc, es per això que s’anomena de risc. Les relacions de parella cada vegada duren menys. Les relacions actuals s’han de consolidar dia a dia, amb la participació de l’home i la dona de manera igualitària. Mentre hi hagi sentiments i passió la parella seguirà, peròuna vegada que aquests dos aspectes desapareguin la relació entre les dues persones es debilitarà i possiblement arribin a finalitzar la relació que tenien. D’aquesta manera tots dos podran començar una vida nova. On inclús iniciar una nova relació de parella, cosa que abans en la societat industrial això era impensable.
Segons Beck, abans l’objectiu principal d’una parella era casar-se, tenirfills i educar-los com a matrimoni i això tant tradicional a l’actualitat s’està perdent poc a poc. Ara el fet de contraure matrimoni ja no es un fet essencial per formalitzar una família, actualment les parelles s’ajunten, conviuen juntes, i emergeixen nous tipus de família com les famílies monoparentals, les homosexuals. I això no implica que s’estigui educant als fills malament, si no que s’estàevolucionant de tal manera que som capaços de guiar als nostres fills correctament sense que la família hagi de ser estrictament tradicional (mare, pare, fills).
Aquest canvi en la nostra societat, ens esta portant molts avantatges però al mateix temps ha agreujat encara més les relacions afectiu-sexuals.
A vegades les persones solem associar les dones casades, amb la dependència econòmica iemocional del seus marits, com aquelles que poden arribar a ser dones amb risc de patir violència de gènere. Però avui dia, moltes de les noies joves universitàries les quals no depenen en cap moment de les seves parelles, poden arribar a patir un maltractament i podrien tenir el valor de trencar la relació perquè només hi ha un llaç afectiu amb aquesta persona. Però això no es sempre tan fàcil,perquè a vegades el maltractador és molt persistent i encara que ens costi creure a la noia l’agrada ja que desprès de la reconciliació la relació sexual amb la seva parella és millor.
Un dels problemes que parla Jesús Gómez, és que les persones masclistes y maltractadores tenen més èxit que les persones bones. Encara que la societat avanci, mai acabaran de desaparèixer aquestes persones perquè aixòsucceeixi totes les persones haurien de canviar. I deixar-nos guiar per altres aspectes diferents que els de persones bones, persones dolentes. No obstant això, a la societat actual aquest fet esta començant a canviar, perquè ara intentem buscar elements de canvi per intentar millorar les nostres relacions afectiu – socials, eliminant tots aquells elements que ens afecten negativament en una...