L'art, la seva naturalesa i la seva història

L'ART, LA SEVA NATURALESA I LA SEVA HISTÒRIA

L’art, la creació artística, és una funció essencial de l’ésser humà, l’art i l’home no es poden separar. L’art s’ha convertit en una funció imprescindible per a l’existència humana, és l’energia que ens permet créixer personal i espiritualment, “és una activitat eminentment social, que es fa present a la vida quotidiana de l’home. És un aspectecentral de la seva vida que li ajuda a diferenciar-se de la resta dels éssers vius ja que ell és l’únic amb capacitat de produir-lo i gaudir-lo” L’art ocupa un lloc destacat per a tots, és part de l’experiència pública, ja que manifesta la pròpia cultura.” (1)

Per poder entendre el paper de l’art a la nostra societat, hem d’entendre abans la voluntat de l’ésser humà. Les persones actuen amb unafinalitat i amb un criteri definit, escollen entre el que creuen positiu o negatiu, valorant la “qualitat” amb un clar objectiu de millora, d’aquí la fusió de la moral i l’art, l’ètica i l’estètica. L’home vol millorar la seva qualitat de vida, el món en el que resideix, però per poder dur a terme aquest progrés primer ha de tenir coneixement del passat.

01. Les fonts de l’art

René Huygheconsidera “l’art solidari de l’home”, ja que no es pot considerar la història de l’art com un fenomen apartat de l’evolució i la història de l’ésser humà, però sense caure a l’error de considerar la història de l’art com una petita porció de la història universal, de la qual depèn i no es pot desprendre. La història no parla de creativitat, ni de qualitat, no és la responsable de donar resposta aaquests conceptes; l’art no es basa en dades, no és el resultat d’accions econòmiques o polítiques, l’art és bellesa.

Huyghe està d’acord amb Hipòlit Taine en quant a la solidaritat existent entre l’art i la història humana però es distancia de la seva teoria que no concep l’art com un fenomen aïllat que sigui autosuficient. “Taine va intentar descobrir una realitat i reduir el complexe panoramade l’art a tres influències úniques: la raça, el medi i el moment”. (2)

De la mateixa manera que la història incideix en el desenvolupament de l’art, també hem de tenir en compte la influència de l’art sobre la història. En el mateix moment de la seva creació, l’art es converteix en reflexe de l’home, de les seves costums i realitats, de la seva concepció del món i de la vida, per despréstransformar-se en un fet real i consistent acceptat per la societat. Les imatges influeixen directament en la percepció de les persones, participen en la seva psique i adquireixen un gran poder psicològic que influeix directament en el decurs de la història.

L’art expresa i reflexa les inquietuss de l’ésser humà, tant colectiva con individualment i es converteix, de la mateixa manera, en una eina desingularitat que permet mostrar als individus allò que els diferencia de la resta. D’aquesta manera l’ obra d’art adquireix una doble vessant; o es transforma en una imposició dins de la nostra manera de sentir i viure o en una alliberació del nostre subconscient que ens ajuda a “descarregar tensions interiors”.Gràcies a això podem observar com al llarg de la història l’obra d’art s’ha utilitzatper influir directament en el pensament i actuació de les persones, de la mateixa manera pel creador es converteix en una eina d’alliberació dels seus pensaments reprimits, reflexions que la nostra moral no deixa créixer i que l’artista plasma a la seva obra.

Aristòtil ja va parlar d’aquesta experiència purificadora a la seva obra “Poètica” que va directament lligada a la tragèdia grega. “A laPoètica s'empra aquesta paraula per a designar l'efecte que exerceix la tragèdia en els espectadors. La tragèdia, amb el recurs a la pietat i al terror, assoleix l’expurgació de tals passions. Katharsis en Aristòtil, és la purificació psicològica pel terror i la pietat. En altres paraules, l'espectacle (tragèdia) ha de produir en els espectadors, sensacions de compassió i terror, que els...