L'Educaión Infantil

L’infoCraev
Número 3
El butlletí electrònic del Centre de Recerca i Assessorament d’Educació Viva http://www.educacionviva.com

Març 2011

Editorial

‘Infantil’
La paraula infantil fa referència a infant, l’origen etimològic de la qual significa el que no parla (en llatí: in = no; for, faris = parlar). El llenguatge és potser la capacitat que hom considera més humana. Ampliant elsignificat, la funció simbòlica, que es troba a la base del pensament conscient, és potser allò que moltes persones consideren que és més propi de l’ésser humà. L’infant seria aquell que, per tant, encara no disposa plenament d’aquesta capacitat tan humana. Potser per això, i per la manca d’experiència dels infants sobre el món que els envolta, la paraula infantil s’utilitza sovint de manera pejorativaper designar algú que hom considera simple, ingenu, poc realista. Ets un infantil! En una d’aquelles farses que els adults acostumem a organitzar, de tant en tant algun grup d’escolars és convidat al Parlament o la televisió per expressar les seves recomanacions infantils sobre algun tema. I els petits, des de la seva naturalitat, diuen coses com: que no es fabriquin armes i així no hi hauràguerres, que no hi hagi cotxes i així el canvi climàtic es podrà aturar; que es fabriquin més diners, per donar-los als pobres, etc. Així que un se sent una mica infantil també quan diu coses com que l’objectiu de l’educació hauria de ser la Felicitat. És tan simple!

Sort que quan dic això recordo la frase de Jesus “Dejad que los niños se acerquen a mí: no se lo impidáis; de los que son como ellos esel Reino de Dios. Os lo aseguro, el que no acepte el reino de Dios como un niño, no entrará en él” (Mc. 10, 14-15). Què curiós que el regne del cel estigui format per ‘los que son como ellos’, infantils: simples, ingenus, els que no parlen... Així que un mira la foto superior I no està del tot segur sobre qui acompanya a qui en aquest viatge d’anada i de retorn de l’essència infantil. Un proverbiafricà diu que ‘per educar un nen fa falta una tribu’. J.A. Marina va afegir ‘que per educar una tribu fa falta un nen de qui tenir cura’. ‘El que habla no sabe y el que sabe no habla’, afirma Lao Tse, un dels grans mestres del Taoisme. Des que vaig llegir això que prefereixo expressar-me per escrit.

1

L’OBJECTIU DE L’EDUCACIÓ
Sovint les experiències de renovació pedagògica esdesenvolupen primer en la pràctica, a partir de necessitats concretes i personals, fruit de sensibilitats diferents, i tan sols posteriorment s’estructuren amb un discurs argumentatiu, ja sigui per la necessitat d’haver de comunicar-se amb altres persones, ja pel desig intel·lectual de trobar explicacions formals a les pròpies intuïcions i pràctiques. Sigui com sigui, en algun moment tota experiènciaeducativa innovadora planteja una resposta més o menys argumentada a la pregunta bàsica de quin és l’objectiu de l’educació. En general, els sistemes educatius nacionals s’articulen en funció de les necessitats socials. O més ben dit, de les necessitats imposades pels grups socials dominants, que són els que determinen les capacitats que han d’assolir els més joves per tal de donar resposta a lesnecessitats econòmiques, socials i identitàries d’aquests grups. Per a aquests grups humans, doncs, l’objectiu de l’educació és sobretot preparar els infants i joves per incorporar-se i reproduir el model social i econòmic actual. Però és aquesta pregunta al voltant de l’objectiu de l’educació la qüestió més bàsica que tota experiència innovadora ha de plantejar-se? I no amaga ja aquesta formulació unacerta ideologia, fruit de l’ús comú de les paraules objectiu i educació? La paraula objectiu, per començar, acostuma a estar associada a la idea que cal fer alguna cosa per aconseguir allò que hom té com a objectiu; i l’arrel etimològica d’educar implica també ‘extreure’ i ‘guiar’. Però, aleshores, quina seria, sinó, la pregunta bàsica? Existeix una mena de punt de partida sobre el qual edificar...