L’Efecte De La Pressió Urbana, Demogràfica I Industrial En La Qualitat Fisicoquímica I Biològica De L’Aigua Dels Rius

L’EFECTE DE LA PRESSIÓ URBANA, DEMOGRÀFICA I INDUSTRIAL EN LA QUALITAT FISICOQUÍMICA I BIOLÒGICA DE L’AIGUA DELS RIUS.

Casos del Congost-Besòs i La Tordera, any 1999.

Sheila Chacón, Sandra García, Sergio Gómez, Jéssica Jiménez, Bibiana Sala

Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra

Gener 2004

Introducció

A Catalunya hi ha molts rius degradatsdegut a l’aprofitament que es fa de les seves aigües, ja sigui per regadiu, abastament de poblacions o usos industrials. Aquesta utilització de les aigües porta a una degradació de la qualitat natural el riu. La pèrdua de qualitat de l’aigua no és sempre la mateixa. Amb aquest estudi es vol comprovar com l’augment de la pressió demogràfica i industrial fa disminuir la qualitat de l’aigua i veure siels esforços per recuperar els rius fortament explotats funciona.
Aquest és un problema conegut i ja estudiat a Catalunya i podem trobar treballs de l’Agència Catalana de l’Aigua (l’ACA) així com de la Diputació de Barcelona des d’on s’apunta que el problema de la degradació dels rius és conseqüència dels aprofitaments antròpics que es fan en aquests rius. En aquests estudis també es tracten lesconseqüències d’aquesta contaminació sobre els organismes aquàtics que habiten als rius.
Per a aconseguir els nostres objectius hem comparat dos rius situats en zones demogràficament diferents; el Congost-Besòs, que es troba a la zona més densament poblada de Catalunya i que és fortament utilitzat per la indústria i per explotacions agrícoles, i on s’ha fet un projecte per a la recuperacióambiental del riu, i La Tordera, la qual discorre per una zona on la densitat de població i la quantitat d’indústries és significativament menor.
Hem triat les dades de l’any 1999 ja que és l’any en què van finalitzar els treballs per a la recuperació del Besòs. Els índexs que s’han utilitzat han estat l’ISQA (índex fisicoquímic) i el BMWPC i el FBILL (índexs biològics).

Zona d’estudi

Les àreesd’estudi són les conques del riu Besòs i de La Tordera (figura 1). Tots dos rius neixen al Montseny. La conca del riu Besòs té un extensió de 1038 km2. El riu es forma per la confluència dels altres dos rius principals de la conca: el Congost i el Mogent, a l’altura de Montornès del Vallès i Montmeló. El riu Congost té una longitud de 42 km i el Besòs de 18. Al llarg de l’eix Congost-Besòs hi viuenaproximadament 250.000 persones, i 1.750.000 incloent la ciutat de Barcelona, la major part concentrada en el tram baix del Congost i en tot el recorregut del Besòs. En tot el seu recorregut travessa nuclis urbans amb nombre creixent de població i activitat industrial a mida que avancem cap a la desembocadura en el mar Mediterrani. Els principals municipis travessats per l’eix Congost-Besòs sónCentelles, Aiguafreda, La Garriga, Granollers, Montornès del Vallès, Montmeló, Mollet del Vallès, Martorelles, La Llagosta, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona. S’hi troben 8 EDAR en el seu curs, 6 amb tractament biològic (a Centelles, Aiguafreda, Granollers, Montornès, La Llagosta i Montcada) i 2 amb tractament fisicoquímic (a La Garriga i Sant Adrià).L’activitat industrial és molt present al llarg de tot l’eix, i sobretot a partir de Granollers. La vall del Congost és, encara, el millor eix de comunicacions entre el Vallès i Osona, com ho demostren el pas del ferrocarril de Barcelona a Vic i Puigcerdà i la carretera C17, gairebé paral·lela, sempre, al traçat ferroviari. El mateix passa amb la vall del Besòs, que és travessada per nombroses autopistes icarreteres i línies ferroviàries que comuniquen Barcelona amb el Vallès. El riu Congost-Besòs rep les aigües de varis rius, rieres i torrents que també travessen ciutats importants com Sabadell (riu Ripoll) i Caldes de Montbui (riera de Caldes). En tota la conca hi ha 17 estacions depuradores, 2 amb tractament fisicoquímic i la resta amb biològic.
La conca de La Tordera té una extensió de...