Àgora

Agora.
1. Cerca informació sobre la Biblioteca d’Alexandria. Quan es va

inaugurar, quan va desaperèixer, per què fou tan important en el món
clàssic, quins tipus de llibres es podien trobar, etc.
La Biblioteca d'Alexandria fou fundada al començament del segle III a.C per
Ptolomeo I Sóter i ampliada posteriorment per el seu fill Ptolomeu II
Filadelfo. Situada a la ciutat egípciad'Alexandria va ser la més gran del mon
a la seva època, es creu que va arribar a tenir fins 900.000 manuscrits.
La creació de la biblioteca estava emmarcada en un projecte de creació
d'espais dedicats al l'impuls intel·lectual i comercial de la ciutat. El projecte
dirigit per Ptolomeu, que rebé Egipte en el repartiment que es va fer a la
mort de l'emperador; Aquest, va fer construir un museu (museion:el palau
de les Muses), que allotjava una universitat, una acadèmia i la biblioteca
Ptolomeu, demanà a tots els països coneguts que li trametessin obres de
tota classe d'autors, que feia traduir al grec. Com que la ciutat era un port,
demanà també a tots els vaixells que hi feien escala que permetessin que
els llibres que duien a bord fossin copiats i traduïts. La còpia es retornava alvaixell i l'original es guardava a la biblioteca. La traducció al grec de totes
aquestes obres va ser una feina colossal que mobilitzà la major part dels
intel·lectuals i savis de cada país.
La biblioteca va ser dirigida per erudits com Cal·límac, Eratòstenes, Aristarc
de Samotràcia, Apol·loni de Rodes o Aristòfanes de Bizanci.
Al llarg de l'historia de la biblioteca passa per nombrosos desastresque
acabaren amb la destrucció per complet de la biblioteca sencera.
Al 47 aC, un incendi cremà part de la biblioteca (uns 400.000 volums),
malgrat la controvèrsia d'aquest fets es creu que o be les tropes de Juli
Cèsar incendien la flota d'Alexandria i el foc s'hauria propagat al moll i hauria
arribat a la ciutat destruït així una part de la biblioteca, o els famosos
400.000 toms quehaurien cremat podrien ser en realitat uns 40.000,
dipositats en magatzems del port, probablement tot esperant ser catalogats
per a la Biblioteca, o per a la seva exportació a Roma, tal com indiquen el
Bellum , Sèneca.
Durant els segles II, III i IV una sèrie de desastres es van abatre sobre

capital:
En primer lloca, la Guerra de Kitos (115-7), Posteriorment, l'anomenada
Guerra Bucòlica(172-5), a aquesta van seguir la rebel·lió dels usurpadors
(175) i (193-4). El brutal saqueig d'Alexandria per capritx de Caracalla (215),
seguit d'un període de revoltes cicils i militars durant L'Anarquia Militar arran
de la crisi econòmica i l'aclaparadora pressió fiscal. La ciutat va ser
destrossada per Valeriano (253); de nou en 269, quan es va donar la
desastrosa conquesta de la ciutat perZenobia, reina de Palmira; i en el 273,
quan Aureliano, al reconqueri-la per als romans, va saquejar i va destruir
completament el *Bruchión, desastre que necessàriament va haver d'afectar
al Museu i la Biblioteca, i que probablement fos la causa de la seva
destrucció. Finalment, en 297 la revolta de l'usurpador Lucio Domicio
Domiciano va acabar amb Alexandria presa i saquejada per les tropesde
Diocleciano, després d'un setge de vuit mesos. Passant per una etapa de
recuperació, on és probable que el que restés del seu contingut fos confiscat
per les autoritats imperials i traslladat a la Nova Roma, entre 320 i 1303 va
haver-hi 23 terratrèmols a Alexandria.
S' ha trobat en el fons de les aigües del port centenars d'objectes i trossos
de columnes que demostren que almenys el vintper cent de la ciutat es va
enfonsar en les aigües, incloent el Bruchión, suposat enclavament de la
Biblioteca.
És probable que la Biblioteca original dels Tolomeus fos destruïda en algun
d'aquests desastres, restant tan sols parteix del seu contingut -uns 40.000
rotllos- custodiats en una biblioteca secundària situada en el complex del
Serapeum, temple dedicat al déu Serapis, patró de la...