“Al meu poble no es pronuncia així”

L’arribada de l’estàndard i la unificació de la llengua catalana

El nivell de la llengua catalana entre els catalans d’avui en dia ha millorat respecte als ciutadans de fa uns anys. Parlemmillor que els nostres pares i aquests millor que els seus. Aquesta millora no és deguda a l’augment de la qualitat educativa (que de fet amb l’arribada de la crisi econòmica que aborda al país ha fet queresulti cada cop més decadent). El català estàndard n’és el responsable.

L’Institut d’estudis Catalans (IEC) va publicar a l’any 1990 la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalanaque tot i anomenar-se proposta no rebaixa la seva condició normativa. A més, l’IEC ha buscat una complicitat amb els mitjans de comunicació per tal que aquests portin a terme una difusió de l’úscorrecte de l’estàndard oral català. Per tant, l’estandardització és la creació, difusió i acceptació per part dels parlants d’un model referencial de llengua que denominem estàndard.

Hi ha diferentstipus d’estàndards; L’estàndard monomorf que dóna una solució per a cada aspecte en que hi ha variació, i el polimorf que al contrari en dóna més d’una perquè sigui l’usuari qui tria en funció de la sevavarietat. Està l’estàndard monocèntric que és aquell elaborat per un sol organisme normatiu que concep una llengua en la seva totalitat sense atendre la variació, i l’estàndard policèntric que éselaborat per un organisme o per un cos coordinat d’organismes que atenen les grans varietats d’una determinada llengua. Finalment trobem l’estàndard unitari que selecciona una sola varietat geogràfica odialecte i la converteix en la varietat de referència i l’estàndard composicional que és quan aquest selecciona formes de les diferents varietats geogràfiques.


El català, doncs, és un tipusd’estàndard policèntric, polimorf i composicional. Policèntric perquè atén a les varietats del català central, el valencià i el mallorquí, i polimorf perquè sovint dóna més d’una solució en aquells...