1 Bachiller

Mercè
Rodoreda i Gurguí



1. BIOGRAFIA

(Barcelona, ​​1909 - Romanyà de la Selva, 1983) Escriptora espanyola en llengua catalana. Membre de la generació literària forjada en l'exili republicà, la seva novel · lística es considera una de les més destacades de la postguerra en l'àmbit de la seva llengua. De formació autodidacta (només va rebre educació escolar entre els set i els deu anys),va arribar a la literatura a través de la poesia popular i publicar aviat pel seu compte la novel · la “Sóc una dona honrada?” (1932). Va ingressar al periodisme polític en defensa dels seus ideals catalanistes, en Clarisme (1933-1934). Aquest mateix any, la publicació de les novel · les Del que hom no Pot Fugir i Un dia en la vida d'un home li obririen les portes a la publicació de contes en lespàgines de La Publicitat. La següent novel · la, Crim (1936), tanca un conjunt novel · lesc del qual l'autora posteriorment renegaria.

Durant la Guerra Civil espanyola va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya ia la Institució de les Lletres Catalanes. El 1938, en plena guerra, va publicar Aloma, novel · la psicològica en la qual la protagonista, Aloma, encaraadolescent, es lliura a una relació amorosa amb un home madur. Hi destaca ia la utilització de símbols poètics, una de les seves constants: en especial aquí la flor, que evoca la caducitat de la vida i, en el context del relat, representa la infància i la felicitat, altres símbols seran el mirall, el aigua o el colom. Aloma apunta ja algunes constants de la seva producció: atenció preferent al mónfemení i inclinació cap a una novel · la psicològica amb tons poètics i simbòlics.

Al final de la guerra es va exiliar, i la primera llarga etapa, a París i Bordeus, va suposar una llarga interrupció de la seva obra, però també la maduració i l'apilament d'experiències i lectures que, a la llarga, beneficiarien a la seva narrativa. Després de la col · lecció de relats breus Vint-i-un contes(1958), i aprofitant un període de relativa estabilitat a Ginebra, on va treballar com a traductora en diferents organismes internacionals a partir de 1954, va escriure la novel · la que li proporcionaria major celebritat: La plaça del Diamant (1962). Té com a protagonista una dona humil, la Colometa, que en veu pròpia, és a dir, en un to col · loquial (literàriament insòlit en la literaturacatalana), relata els dramàtics episodis de la seva vida: amor, angoixa, guerra, fam, desesperació, resignació. Els elements sociohistòrics s'alien als mítics, i un toc de poesia impregna (com un pressentiment de vida) tota la confessió del personatge.

Va ser una constant en la seva obra l'elecció com a protagonistes de personatges femenins que encarnen diferents moments i fases de la vida de la dona:al carrer de les Camèlies (1966) qui explica la seva vida és Cecília, una marginada forçada a prostituir-se. La seva vida serà reconstruïda a través de petites confessions, de detalls tènues i dispersos. El context històric es fa menys explícit a partir de la novel · Jardí vora la mar (1967), on el narrador és un jardiner que explica la seva particular punt de vista sobre una tragèdia amorosa, iaLa meva Cristina i altres contes (1967), a partir de la qual el narrador omniscient es compatibilitza amb l'ús de la perspectiva interna a través del soliloqui i de l'estil indirecte lliure. Aquestes dues últimes obres obren una nova etapa, dominada pel desencant i la solitud premonitòria de la mort, a la qual se sumarà Mirall trencat (1974), amb la vida i la desintegració de tot un universfamiliar com temes.

El 1973 va tornar del seu exili i es va instal·lar primer a Barcelona i després en el poble de Romanyà de la Selva, prop de Girona. Les seves últimes obres van ser Semblava de seda i altres contes (1978), Viatges i flors (1980) i les novel·les Quanta, quanta guerra! (1980) i La mort i la primavera (1986), publicada pòstumament. Va escriure també diverses peces teatrals: El parc...