1

La crisi de l’Antic
Règim

Claus de la unitat

L’Antic Règim
L’Antic Règim va ser el sistema
d’organització política, social i
econòmica vigent a Europa fins a
l’adveniment del liberalisme. Es va
caracteritzar per unes estructures
econòmiques dominades pel règim
senyorial al camp i l'artesanogremial a les ciutats. En el terreny
polític significa el triomf de
l'absolutisme de dret diví. Enl'ordre social, la característica més
important era la desigualtat
jurídica entre els individus
(societat estamental), agrupats en
privilegiats (aristocràcia,
Església) i no privilegiats
(burgesia, poble urbà, camperols).

L’Antic Règim
Una agricultura de subsistència

La monarquia dels Borbons
L’entronització de la dinastia dels
Borbons va suposar la imposició d’una
monarquia absoluta. Felip V no eslimità
a abolir les institucions de la Corona
d’Aragó. També va enfortir el poder reial
en el conjunt del territori i va buidar de
contingut les institucions de poder de la
monarquia dels Àustries. Així, els reis
van concentrar els poders executiu,
legislatiu i judicial, van esdevenir l’única
autoritat en matèria fiscal (aprovació
d’impostos) i van assolir les principals
atribucions en el terrenyeclesiàstic
(nomenament de bisbes).
D’aquesta manera, la monarquia
absoluta constituí un pas important
envers la centralització política.

La guerra del Francès.
El tractat de Fontainebleau (1807)
Malgrat una primera política
exterior espanyola destinada a
combatre el “mal revolucionari”
contra França, el desastre de la
Guerra Gran (1793-1795), i,
sobretot, la confiança del Carles
IV en el seunou ministre,
Manuel Godoy, donaren un
tomb a les relacions exteriors
de la monarquia borbònica. És
així que Espanya s’acostà a la
França napoleònica fin el punt
de signar el Tractat de
Fontainebleau (1807) pel qual
espanyols i francesos
acordaven dividir-se Portugal,
tradicional aliada d’Anglaterra.

Manuel Godoy, de Francisco de Goya

La guerra del Francès.
El “motín de Aranjuez”
Des decomençaments de 1808, les
tropes franceses van anar entrant a les
principals ciutats espanyoles sens
trobar-hi cap mena de resistència i ben
aviat les seves intencions es van fer
evidents. Enmig d’aquesta situació, els
sectors que s’oposaven a l’aliança amb
França provocaren un cop de força,
conegut com el motí d’Aranjuez, que
provocà la destitució de Godoy i la
substitució de Carles IV pel seu fill
FerranVII. Però Napoleó va intervenir
en l’afer familiar i els va obligar a tots
dos a abdicar de la corona; reclosa la
família reial a la ciutat francesa de
Baiona, Napoleó nomenava el seu
germà Josep com a rei d'Espanya, amb
el sobrenom de Josep I.

Josep I

La guerra del Francès.
L’aixecament del 2 de maig a Madrid
Mentrestant, s’anava
escampant un profund
sentiment antifrancès que
va culminar el 2de maig a
Madrid amb un alçament
popular durament reprimit
per l’exèrcit francès. La
revolta es va estendre
arreu i va donar pas a la
guerra contra l’invasor.
Entre maig i juny es van
aixecar la major part de les
ciutats catalanes, llevat de
Barcelona, estretament
controlada pels francesos.

A “Els afusellaments del 3 de maig a la
Moncloa”, obra pintada per Goya el 1814, s’hi
descriu la cruelrepressió que va seguir a
l’alçament del poble de Madrid.

La guerra del Francès.
Entre la resistència i la
col·laboració
L’existència de dos poders
enfrontats a la Península va
originar l’aparició de dues grans
corrents de pensament: la dels
resistents i la dels afrancesats.
Entre els primers cal distingir
diversos grups, units només per
la seva oposició a l’ocupació
francesa: liberals, reformistesi
absolutistes.
En canvi, els afrancesats van
ser els únics de creure que
només el règim napoleònic podia
portar a terme els canvis que
l'Estat Espanyol necessitava.

Constitució de Baiona,
atorgada per Napoleó (1808)

La guerra del Francès.
El paper de l’Església
L’Església espanyola va tenir un
important paper en la resistència
contra els francesos. Sobretot el
clergat rural organitzà...