123456789

Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig. Benvolgut jo reconec, que hifaré covard de mi, no es que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres son les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar, però si que et vaig veien endiscos que al final no et vas endur, i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un calaix. Heuparat una furgoneta aprofitant, la vista privilegiada d’una ciutat. Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts, i sentiu l’eternitat al vostre davant. I benvolgut ni sospiteu quegent com jo estem esperant. I que simpàtics que se us veu i quin mal devia fer i m’ho imagino o ho intento i t’asseguro o ho intento i t’asseguro que comprenc que encara avui sense remei tot trontolliun segon quan un amic amb bona fe pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va be i que no enyores aquells temps , que fins i tot al recordar no saps per què però estàs content i vas veiencoses pel món que t’estan agradant tant i agraeixes que entre els dos hem féssiu créixer amagat. Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors , en cada intuïció fugaç d’una vida millor, amagat en “sommolt joves per tenir res massa clar”, amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal el meu amor, la meva sort, les meves mans o el meu ditresseguint-li la columna vertebral! Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar! Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant. Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un homeocupat. Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort! Per si un dia ens creuem ja em disculpo,...