2 bach

Historia de España II

Tema 1: L’Antic Règim
1.1. Perspectiva política i definició
L’any 1789 va començar un procés polític que va iniciar uns canvis, al principi només a França i després a la resta del món; la revolució francesa. Més endavant, la revolució industrial, que va començar al segle XVIII a Anglaterra, canviarà la vida de la gent arreu del món. Amb ells comença l’edatcontemporània segons molts historiadors. A Espanya, no obstant, tots dos van Tarribar més tard (1808).
L’Antic Règim és un sistema polític, econòmic i social que va regnar des de la dissolució del feudalisme fins a l’edat contemporània. Políticament parlant, es defineix amb la monarquia absoluta.


1.2. La Guerra de Successió
Desprès de la mort sense descendència de Carles II, de la dinastia delsHabsburg, hi havia dos candidats per ocupar el tron espanyol. Felip d’Anjou, borbó defensat per Castella, va començar a governar l’any 1700. Ja que els borbons governaven també França, regnes europeus com Gran Bretanya, Holanda i l’imperi Austríac van témer el poder que tindrien i el desequilibri que causaria, i van donar suport a un altre candidat, l’arxiduc Carles d’Habsburg.
Catalunya va defensaral darrer degut al sistema polític centralitzador i uniformista que defensaven els borbons, que posaria en perill la seva autonomia. També temien la competència dels productes francesos, i s’hi va arrelar un sentiment antifrancès influïts pels abusos militars i elevats impostos. Els vigatans, que donaven suport a Carles, es van oposar als anomenats botiflers, considerats “traïdors” per elegirFelip. Catalunya va entrar a la guerra amb el pacte de Gènova (1705).
L’any 1913-14 Carles d’Habsburg rep una herència i la successió al tron austríac-hungarés. Els britànics i holandesos van perdre interès en el conflicte ja que ambdós candidats derivaven en el mateix problema i es van firmar els tractats de Utrecht i Rastadt. Sense el suport exterior, Catalunya no va poder guanyar. El dia 11 desetembre de 1714 va ser l’assalt final a Barcelna, on Casanova va assumir la responsabilitat de la rendició de la capital catalana.


1.3. El Decret de Nova Planta
El govern centralista borbònic posicionava al monarca com l’encarnació de l’Estat. Era font de llei, autoritat màxima del govern i cap de justífica (3 poders). Eren centralistes i absolutistes.
Com a càstig, es declara el Decret deNova Planta i s’acaba l’autogovern a Catalunya. Són forçats a adaptar-se al model politicoadministratiu castellà, i s’elimina el català des del punt de vista oficial, les institucions (Generalitat, Consell de Cent, corts) i els sistemes fiscal, monetari i militar catalans. Es van instaurar les corts d’Espanya, tot i que controlades pel rei.
A tota Espanya es van formar demarcacions provincials iReials Audiències, liderades per capitans generals. Es van establir 12 corregiments, i una nova càrrec, l’intendent, es va imposar; eren els encarregats de recaptar impostos i impulsar les activitats econòmiques.
Felip V tenia plena llibertat per organitzar impostos. Després de fer seus tots els béns del Reial Patrimoni i d’aquells en el bàndol de Carles d’Austria, va imposar una quota anual, elcadastre. N’hi havia dos: el cadastre reial (pagat per tots els propietaris) i el personal (nomñes pels no privilegiats, gravava les rendes de treball).


1.4. Situació econòmica i social
La societat estamental
Des del punt de vista social, la societat estava dividida en estaments entre els privilegiats (noblesa i Església) i la resta; a més, no hi havia permeabilitat entre les diferentscapes ni igualtat jurídica. El 80% de la població es dedicava a l’agricultura i fins el 90% era analfabeta.
Els privilegiats dominaven el país; aquells en les capes socials més baixes no podien aspirar a formar part del seu grup social. Els privilegiats posseïen la propietat territorial i ocupaven càrrecs públics. Els matrimonis concertats era la manera en que perpetuaven l’estatus.
El poder de...