2 Crisi_restauracio

IES JUNÍPER SERRA Ferran Jover

TEMA 9

(Primera part)

LA CRISI POLÍTICA I SOCIAL DE LA RESTAURACIÓ (1898-1923)
Durant els darrers anys del segle XIX, el sistema polític que havia encetat la
Restauració monàrquica al 1874 entrà en crisi. La inestabilitat política i l’agitació
social predominaren a l’ambient d’aquells anys. El regeneracionisme plantejava la
crítica al sistema de corrupcióelectoral al temps que els partits dinàstics, els
monàrquics liberals i conservadors perdien gran part de la seva influència social a
favor de nous grups que sorgiren en força, com ara els radicals, diferents
associacions obreres i els sectors nacionalistes.
Alfons XIII assumí la corona en 1902 amb 16 anys d’edat. El seu regnat va
comprendre dos períodes clarament diferenciats: la crisi del règim de laRestauració fins el 1923 on es mantingué el tornisme de partits però amb una
permanent agitació social i crisi política; i la Dictadura del general Primo de Rivera,
que va posar fi al sistema parlamentari i va acabar arrossegant en el seu fracàs, el
1931, tant al rei com a la pròpia Monarquia.

L’impacte de la crisi de 1898.
Conseqüència de la crisi de 1898
El regeneracionisme

La pèrdua de lescolònies espanyoles d’ultramar va tenir importants
repercussions socials i va incidir en la degradació i inestabilitat política espanyola.
La pau de París (1898) va significar el reconeixement de la cessió als EUA de
Cuba, Puerto Rico, Filipines i la illa de Guam. L’any següent es venien a Alemanya
la resta dels territoris ultramarins al Pacífic, les illes Carolines, Marianes i Palaos.
Des del punt devista econòmic, i després d’una fase d’ajust amb forta inflació i
devaluació de la pesseta, les conseqüències de la guerra de Cuba no foren
particularment negatives. La indústria espanyola va perdre temporalment un dels
seus principals mercats i es va accentuar la política econòmica proteccionista, però
el fi de la guerra va permetre controlar la inflació i reduir el deute públic. Igualment
larepatriació de capitals per part d’espanyols residents a Cuba va possibilitar la
disponibilitat de noves inversions industrials a Espanya. Passat un temps es produí
una tímida recuperació dels mercats sud-americans i la continuació dels corrents
migratoris americans.
Políticament es va produir un creixement de l’oposició política i ideològica per
part de radicals, republicans i del moviment obrer,així com una forta expansió dels
nacionalismes perifèrics (especialment el català). L’exèrcit va perdre prestigi i es
creà un fort ressentiment per part dels militars cap als polítics.
La derrota militar i la pèrdua de les colònies d’ultramar va ser considerada un
autèntic desastre a l’Espanya de finals de segle. Es produí una reflexió crítica,
basada en certa visió pessimista, adreçada aexplicar-se les causes i el sentit de la
situació del país. Com a resposta a la crisi, s’estengué el regeneracionisme, un
corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar el país, no
tan sols en el terreny econòmic, sinó també en el cultural, el social i el polític. El
principal precursor de les idees regeneracionistes va ser Joaquim
Costa, que promulgà la necessitat de modernitzarl’economia i
alfabetitzar la població (escola i rebost). El regeneracionisme va tenir
una notable influència en el pensament polític espanyol i va abordar
una dura crítica al caciquisme i a la corrupció. Fins al 1912 la
tendència principal dels governs espanyols va estar marcada pels
intents d'aplicar les reformes regeneracionistes, és a dir, de reformar i modernitzar
Espanya atacant tots els seusmals. Gairebé tots aquests intents van fracassar per
les disputes internes entre els partits i la curta durada dels governs. Va ser, d'altra
banda, un període molt inestable, en el qual va haver continus canvis de gabinet,
amb una mitjana de cinc mesos de durada.

Inestabilitat política des de 1902 a 1907 .

IES JUNÍPER SERRA Ferran Jover

Maura i Canalejas
Cu-cut! I la jurisdiccio militar
El...