3229 Temari 4t ESO 2

TEMARI D’EDUCACIÓ FÍSICA. CURS: 4t ESO
4. LA RESISTÈNCIA
Definició
La resistència és una capacitat física i psíquica que té la persona i que li permet suportar i aguantar un esforç físic durant el major temps possible.
És també la qualitat física que ens permet realitzar un treball físic determinat (jugar a futbol, bàsquet, handbol, etc.) mantenint el grau d’eficàcia i qualitat.
Són molts elstipus d’esforços que requereixen de la resistència, podem dir que aquesta qualitat té moltes funcions, i entres elles destaquen:
Suportar durant el màxim temps possible esforços d’elevada intensitat
Mantenir la màxima intensitat possible en esforços de llarga durada
Recuperar-nos el més aviat possible d’esforços que ens hagin provocat fatiga
Mantenir durant el major temps possible la concentraciói la correcta execució tècnica esportiva
Fonts d’energia
L’organisme necessita energia no només per realitzar qualsevol esforç, sinó inclús per poder sobreviure en condicions de repòs absolut. Aquesta energia es subministrada pels aliments. Aquests aliments, per poder ser utilitzats per les cèl·lules musculars han de ser descompostos en successives reaccions químiques i així poder obtenir ATP(àcid adenosinatrifosfòric).
Tenim diferents formes per poder obtenir aquesta energia (ATP), i són les següents:
1. Utilitzant les reserves d’ATP que existeixen en el múscul. Aquesta via s’utilitza quan es requereix grans quantitats d’energia per esforços explosius de 3 a 5 segons de duració.
2. Utilitzant el fosfat de creatina (CP), substància que també es troba en petites quantitats en el múscul.Amb aquesta font d’energia es podran realitzar esforços de forma explosiva de més llarga duració (entre 10 i 15 segons). Aquests dipòsits de CP, es tornen a omplir passats uns 3 o 5 minuts.
3. Si continués la intensitat de l’esforç es posaria en marxa una altre font de producció d’energia: la via anaeròbica làctica. Per aquesta via es degrada el glucògen (glucosa emmagatzemada) amb falta d’oxigenproduint ATP i àcid làctic.
Aquesta via s’utilitza quan les necessitats d’oxigen del múscul són majors del que podem aportar a través de la respiració. S’utilitza principalment en esforços que van dels 25 segons als 2 minuts 30 segons aprox., no és possible mantenir-ho massa més temps ja que l’acumulació d’àcid làctic activa els mecanismes de producció de fatiga.
4. Metabolisme aeròbic.Consisteix en la degradació del glucògen i també dels lípids (grasses) en condicions on l’aportació d’oxigen és suficient. D’aquesta manera s’aconsegueix una gran aportació d’energia. Els lípids només es comencen a utilitzar quan les reserves de glucògen estan quasi exhaurides i en esforços moderats de baixa intensitat, ja que per la seva degradació es necessita més oxigen que per la degradació delglucògen.
La utilització de les diferents fonts d’energia no es fa de manera excloent, sinó que el pas d’una font a una altre es fa de forma progressiva, podent utilitzar en el mateix esforç varies d’elles. Tenint en compte que hi haurà un predomini d’unes sobre les altres en funció de l’esforç realitzat.
Com es classifica?
Per entendre com es classifica aquesta qualitat, cal saber que la clau ésl’arribada de l’oxigen als nostres músculs. El nostre cos utilitza oxigen per realitzar les seves funcions. Sense ell, la vida no és possible. De la mateixa manera, és fonamental en la realització de l’exercici físic. Depenent de les característiques d’aquest, l’oxigen que el nostre organisme té la capacitat d’assimilar pot ser suficient o no. Això ens porta a diferenciar dos tipus de resistència:
1. Laresistència aeròbica
Consisteix en un esforç físic constant de mitja o baixa intensitat durant un període de temps elevat, mantenint un equilibri entre l'aportació d'oxigen i el consum. L'objectiu principal de la resistència aeròbica és el d'aguantar durant molta estona un treball suau però sense perdre eficàcia en el que es treballa.
La resistència aeròbica es destaca més pel treball...