444444444444444

2. Els historiadors de la moral no veuen que el concepte i el judici «bo» van tenir
un origen aristocràtic, no pas utilitarista. Van ser els nobles, poderosos, els homes
de posició superior i amb sentiments de superioritat els qui es van valorar ells
mateixos i el seu obrar com a bons, com a de primer rang. No era pas la utilitat el
que els importava o guiava. La primera moral va serordenadora del rang,
destacadora del rang, expressió d’una espècie dominadora superior. El llenguatge
va ser exteriorització del poder del qui dominaven. És fals, doncs, pensar que la
paraula «bo» va estar lligada necessàriament a accions no egoistes,
desinteressades.

4. GENEOLOGIA DE BO I DOLENT
La veritat és el contrari: «noble», «aristocràtic» en el sentit d’estament social va
ser el conceptebàsic a partir del qual després es va desenvolupar el concepte de
«bo» en el sentit d’allò que és «anímicament noble». Exemple: la paraula alemanya
schlecht («dolent») és idèntica a schlicht («simple»), o sigui, allò que és
estamentalment de rang inferior és allò que en primer lloc va ser considerat com a
èticament dolent.

7. LA REVOLTA DELS ESCLAUS
El cas del poble sacerdotal jueu ésparadigmàtic al respecte: mostra que els
sacerdots són els enemics més perversos de la vida, perquè són impotents en el
sentit de poderosos físicament. La seva forma de poder és més refinada i, per això,
més venjativa, subtil i cargolada. Així els jueus van dominar els seus enemics
invertint els valors aristocràtics. Mentre aquests consistien en la identificació bo =
noble = poderós = bell =feliç = estimat de Déu, els jueus van identificar els bons
amb els miserables, els pobres, els impotents, els baixos en l’escala social, els
indigents, malalts i deformes, que serien els veritablement estimats per Déu. I el
cristianisme ha recollit l’herència d’aquesta transvaloració (capgirament dels valors
morals) jueva. Amb aquesta transvaloració va començar en la moral la rebel.lió delsesclaus, dels febles, del covards. que s’ha acabat imposant en la moral cristiana
d’Occident.

10. EL RESSENTIMENT CREADOR
La base psicològica de la rebel.lió dels esclaus és el ressentiment. Els febles i
esclaus es sentien molestos per la superioritat dels poderosos i van tramar la
manera de venjar-se’n: van cercar la manera de vèncer-los fent que s’imposessin
els valors contraris als delspoderosos. Aquesta venjança imaginària dels esclaus és
una forma de reacció. I una reacció en forma de falsificació. Hi actua l’odi reprimit,
la venjança de l’impotent contra el seu adversari més poderós. La moral cristiana
d’Occident és el conjunt de valors falsos amb què els esclaus van vèncer els homes
guerrers, poderosos, nobles en rang. Aquesta raça d’homes del ressentiment és
mésintel.ligent que qualsevol raça noble, ja que no té la força ni l’activitat física
dels nobles/poderosos i, per tant, ha de fer-se molt subtil per aconseguir dur a
terme la seva venjança. El concepte de «dolent» es converteix així en el de
«pervers», que és com l’home del ressentiment, que es considera ell mateix «bo»,
(des)qualifica moralment el seu adversari.

11. L’HOME MEDIOCRE / L’HOME SUPERIORPer al noble, en canvi, «bo» no es concebia per oposició a un «dolent», sinó a
partir de si mateix, del poder, la força i el rang de què es gaudia. I així «dolent»
era simplement el qui no pertanyia a aquest rang superior. Per contra, la moral
d’esclaus treu del «dolent» (schlecht) un «pervers» (böse), a causa de l’odi i del
ressentiment. Per això, els febles només coneixen adversaris que són«perversos»,
i no simplement «dolents». Els conceptes morals ja estan carregats de la
transvaloració dels esclaus i de la venjança que la motiva. Nietzsche ho diu ben
clar: «... tots aquells instints de reacció i ressentiment, amb l’ajut dels quals es va
acabar per humiliar i dominar les races nobles, així com tots els seus ideals, han
estat els autèntics instruments de la cultura.» Per...