5

5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
5.1. Situació econòmica i evolució demogràfica
-

genera >1/2 renda nacional
ocupa 2/3 població activa
- pes notable en les
exportacions

és

-

L’economia del s. XIX

s’acompanya de
donat

agropecuària

pateix

guerres de finals del s. XVIII i les civils del
XIX
- dificultats del comerç colonial i
independència de les colònies
- malagestió
- fiscalitat de l’AR
deguda a

caracteritzada

increment de la població

crisi de la hisenda
té

per raó de

tradicional: tècniques i
utillatges ancestrals i
molta mà d’obra

malgrat
-

factors geogràfics,
socioeconòmics i
culturals (estructures
econòmiques i mentals
heretades del
feudalisme)

provoca

-

retards a la
modernització
econòmica (al contrari
que a Anglaterra,
Alemanya oFrança)

baixos
rendiments
baix nivell de
vida
suposen

caracteritzada

conseqüències negatives per a tota l’economia
en contribuir a retardar la industrialització:
- encariment dels crèdits per a les empreses i
els particulars
- la banca es dedica més a prestar a l’Estat
que no a invertir en economia productiva
- concessions econòmiques a societats
estrangeres per captar crèdits o pagar el
deuteentrebancs per al
desenvolupament econòmic

recordem
-

terres vinculades: mayorazgos,
mans mortes
- estructura de la propietat:
latifundis, minifundis, petita
explotació familiar

-

- 61,7% d’increment total
ritme d’augment intens fins al 1860 (0,63% anual) i menor després (0,49%)
elevada taxa de mortalitat (30%o), intensa mortalitat infantil i esperança de
vida molt baixa (35 anys)
- la població de laperifèria augmenta més que la del centre (Catalunya:
>100%)
- moviments migratoris durant la 2ª meitat segle: camp-ciutat (B-M-PB) i
exteriors (Amèrica)
- creixement ciutats (sobretot, 2ª meitat segle)

afegits a

-

baix nivell educatiu
inestabilitat política

5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
5.2. Les transformacions de l’agricultura
Els canvis agraris
VIII-1837:supressió senyoriu
jurisdiccional (passa a l’Estat) i
transformació del territorial en
propietat privada dels nobles

suposen

augment producció agrària (cereals i vinya), en part degut a les
rompudes, però sense millorar-ne el rendiment, cosa que
impedirà competir amb els cereals d’Amèrica i Rússia a finals de
segle
- disminució deute públic i foment construcció ferrocarril
- formació gruppartidari del règim liberal
- disminució del poder econòmic de l’Església
- perjudici als petits camperols
- pèrdua de tresors artístics i obtenció d’espai per a les ciutats
- benefici per als compradors dels béns: burgesos, alguns nobles i
grans i mitjans propietaris agraris
- consolidació de l’estructura agrària anterior
-

a través de
abolició-dissolució
del règim senyorial

mitjançant
VIII-1836:anul·lació dels
mayorazgos: els patrimonis nobiliaris
es poden dividir i vendre
- 1834: supressió d’institucions
religioses i confiscació
patrimonis
- II-1836: venda dels béns i
cobrament en diners o en títols
de deute públic
- V-1855: resta dels béns del
clergat i béns municipals i
comunals
anul·lar mans mortes (Església i
municipis), confiscar-ne les
propietats i vendre-les en subhasta
públicaprodueix

reforma agrària liberal

desvinculació
patrimonis nobiliaris

mitjançant

desamortització

introducció llibertats econòmiques al camp:
- liberalització de l’explotació dels boscos
- lliure ús de les terres particulars
- fi dels privilegis de la Mesta
- llibertat d’arrendaments agraris, de preus i de
comerç

consisteix a
continuació de la modernització
del camp a Catalunya

objectiu
-

proper:rebaixar el deute públic, obtenir diners per
fer front a la 1ª guerra carlista i incrementar el
nombre de partidaris isabelins-liberals
- llunyà: introduir el capitalisme al camp,
aconseguint una capa de propietaris que fes
rendir les terres i augmentés la producció agrària

treballat

mitjançant

contractes d’arrendament:
emfiteusi, masoveria,
parceria i rabassa morta

millores tècniques,...