50 Sombras De Grey

ELS CAÇADORS.
Em cride Irene i tinc 8 anys. Viu amb el meu pare i la meua yaya en Alemania, Hamburgo. Des de fa 3 anys joc en l'equip femeni infantil d'Hamburgo, encara que el meu equip podria dir-se, que era el mes malalt del mon. En canvi, l'equip masculi, sempre s'alçava en la victoria. Des de que va començar a jugar a futbol el meu somi sempre ha segut poder entrenar, encara que siga un diaen ells, per a que viesen que jo no era com les demes.
Estavem jugant contra el Mülheim, i perdiem 10-0, i tot perque nostra entrenadora me tenia mania i seguia tenint-me en el banquet sense deixar-me eixir. De repent, VI que l'equip masculi aplegava de jugar un partit en el que segurament haurien vençut, com sempre. Vaig veure que se sentaven a vore-mos, i se començaren a riure de nosaltres.Llavors, just quan quedaven 5 minuts de partit, l'entrenadora decidi traure'm a jugar. Ya anavem perdent 12-0 pero en els 5 minuts que quedaven, consegui marcar 3 gols. Quan giri el cap per a vore als chics, ya no estaven.
Vaig tornar al vestuari, em vaig dutxar i vaig agarrar la meua bici per anar a casa, pero quan ya estava montant vaig ver a Edward, el capitá de l'equip masculi, i me digue:-Hey, ¿t'apetix vindre a entrenar demá amb nosaltres? T'hem vist jugar i eres increible. Entrenem demá en aquell camp de cinc i mija a 7.
No pogui dir ni una paraula, eixi corrent en la meua bici, feliç perque per fi havia conseguit el meu somi, anava a entrenar en ells… Pero quan aplegui a ma casa, me donaren la pijor noticia de la meua vida, aquella mateixa tart mos mudavem a Munich.
Ya era perla nit i quedaven 2 hores per al meu anniversari numero 9, pero en realitat aixo era lo que menys m'importava. Havia lluitat 3 anys per a res, per a que quan per fi conseguise jugar en els chics me mudase a atra ciutat. Donaren les 12, i apareixque mon pare per la porta de la meua habitacio en un pastiç de natalici, en forma de pilota de futbol, i un regal. Ho obri i era una camiseta del meujugador preferit de futbol. Pero les sorpreses no terminaven ahi. Mon pare me contà que havia conseguit que podese anar a entrenar en un equip de futbol, de chics. Se cridaven Els Caçadors i per lo vist, era un equip de futbol galliponter.
Quan aplegui a l'entrenament, tots se negaren a deixar-me entrar en l'equip, i soles perque era una chica, pero Thomas, l'entrenador, els convence per a que almenys viesen lo bona que era.
L'entrenament fon fatal, soles pel fet de que yo fose una chica se burlaren de mi, i feren que desconfiase de mi mateixa. Ni tan se vol l'entrenador feu res per a defendre'm, soles me mirava atentament com jugava, i es que jugui mal, fatal, ni tan se vol consegui marcar un gol al guardameta. Encara que me fiu el millor regate de la meua vida, no consegui anar-me delsdefensas, i en elspenaltis, falli totes i fins m'esvari i caigui al sol d'esquenes. Quan terminà, el capitá de l'equip, Maxi, continuà riuent de mi, i me fon plorant. Havia desaprofitat l'oportunitat que m'havien donat, i el dia del meu natalici se converti en un infern.
Mon pare aplegà de treballar, i me digue que l'entrenador li havia cridat, i li havia dit que li sembli valent i bona jugadora.Yo no volia estar en eixa casa, volia tornar i jugar en l'equip de chics, alli me respectaven. Viure aci havia segut sempre el somi de ma mare, pero fea mes d'un any que havia mort, no teniem per que estar aci… Despres de parlar prou temps en mon pare fiu un tracte en ell. Yo invitaria a Els Caçadors a un torneig de futbol, per a celebrar el meu natalici, i donar-los la lliço que se mereixien, illavors, tornariem a Hamburgo. No se per que, mon pare estava molt segur de que, quan aquell torneig terminase, no voldria tornar.
Al dia següent, en volta d'anar al camp i repartir totes les invitacions una per una a cada chic, fon a cada una de les seues cases. Primer a Paul, que feu just lo que pensi: cridar i avisar a tots els demes. Despres a Mark, el guardameta, a qui tambe li doni...