8a1120_934c593e870a49f69492f98df89b4f5b

SOCIOLINGÜISTICA CATALANA
1. L’ÚS LINGÜÍSTIC
L’ús lingüístic és el conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una
comunitat. Ja que la societat crea la llengua per comunicar-se, l’ús lingüístic s’ha d’estudiar
des de el punt de vista de la societat que el genera. Són les característiques de les societats les
que expliquen els usos lingüístics.
1.1 Varietats diatòpiquesVarietats entre els diferents parlars d’una mateixa llengua en diferents territoris. Les varietats
són més o menys pronunciades en funció de la interacció dels diferents grups. Ex: parlars
bascos.
1.2 Varietats diacròniques
Variacions de l’ús lingüístic al llarg de la història d’una llengua en funció de l’evolució de la
societat en qüestió.
1.3 Varietats diastràtiques
Les societats es distribueixenen grups professionals i de classe social. En funció del grau de
jerarquització d’una societat, majors o menor serà l’accés a la cultura i, en conseqüència,
majors o menors seran les variacions entre els parlars dels grups socioculturals.
1.4 Varietats diafàsiques
Les situacions comunicatives estan definides per un gran nombre de variables: finalitat,
relació entre els parlants, etc. La relacióentre totes les variables diferencia dos tipus d’àmbit:
formal o públic i informal o privat. L’ús lingüístic varia en funció de la formalitat de la situació
comunicativa, donant lloc a les varietats funcionals o registres lingüístics.
El grau de desenvolupament cultural d’una societat obliga la llengua a diversificar-se i
especialitzar-se.
1.5 Normes d’ús
Les societats es regeixen per normes d’úsque determinen el comportament. Les normes
lingüístiques formen part d’aquesta normativa social (quin registre cal usar en cada context).
En societats bilingües, les normes d’ús regulen fins i tot en quin àmbit cal utilitzar cadascuna
de les llengües (llengües oficials, llengües no regulades)
1.6 Transformacions
Les societats tendeixen a la estabilització amb el pas del temps. Per diferentsfenòmens, però,
poden entrar en decadència i desaparèixer. El grau de salut de les societats es reflecteix en l’ús
1

lingüístic. La precarietat o fortalesa dels diferents grups es posa de manifest en el
posicionament de les diverses llengües les unes respecte de les altres (llengües que
s’extingeixen, llengües que s’expandeixen).

2. LA SOCIOLINGÜÍSTICA
2.1 Introducció
Estudia l’ús de la llengua ianalitza les relacions que hi ha entre les llengües i el medi: la
diversitat d’usos, els fenòmens de contacte i els processos de canvi. Parteix del dinamisme
social humà i explica la relació entre l’ús lingüístic i la globalitat del sistema sociocultural.

Finalitat

Lingüística

Sociolingüística

Explicació del funcionament del
sistema lingüístic

Explicació de les relacions
llengua-societatEstructura de la llengua

Ús i varietats de la llengua

Nivells lingüístics

Fenòmens de contacte

Unitats lingüístiques (fonemes,
morfemes sintagmes)

Usuaris i grups

Objecte d’estudi
Anàlisi
Unitats de treball

2.2 Contacte lingüístic
És el més comú en totes les societats (interacció amb altres cultures per motius polítics,
econòmics, etc que influeixen en el desenvolupament de la llengua, podentarribar a imposarse o desaparèixer).
EL BILINGÜISME
És el contacte entre dues llengües, que es pot estudiar des de tres perspectives
diferents (persones, territoris i societats).
INDIVIDUAL
Actiu: s’entenen i parlen les 2
Passiu: s’entenen les 2, però
només se’n parla 1
Simètric: es coneixen
igualment les dues llengües
Asimètric: es coneixen de
manera desigual les dues
llengües
Instrumental:s’utilitzen les
dues amb intenció utilitària
Integrador: s’utilitzen les
dues per integrar-se a la com.

TERRITORIAL

SOCIAL
Limitat: afecta minories
Massiu: afecta la massa de la
població

Oficial: les dues llengües tenen
El territori d’un Estat està reconeixement jurídic
dividit en dues zones No oficial: la situació de
lingüístiques clarament bilingüisme no és reconeguda
diferenciades (p.exemple:...