ABDOMINALS HIPOPRESSIUS I TONIFICACIÓ FUNCIONAL

ABDOMINALS HIPOPRESSIUS I TONIFICACIÓ FUNCIONAL

1. Vicabulari:

Abdominal hipepressiu: Els abdominals clàssics són exercicis hiperpressius, i disminueixen el to abdominal en un 20% de mitjana. Els hiperpressius són aquells que augmenten la pressió a nivell abdominal.
Abdominal normopressiu: Tipus d’abdominal que no altera la pressió abdominal.
Abdominal hipopressiu: És una nova tècnicadestinada reforçar la faixa abdominal. Són un conjunt d'exercicis (postures i moviments) que permeten rebaixar la tensió de la zona intra-abdominal (cavitat toràcica, abdominal i pèlvica) i a la vegada, activen els músculs del sòl pèlvic i zona abdominal profunda. 
Abdominal tradicional: Seria un abdominal hiperpressiu perquè s’augmenta la pressió abdominal.
Recte abdominal: El múscul recte major del'abdomen, múscul recte anterior de l'abdomen o múscul recte de l'abdomen es troba per fora de la línia mitjana de l'abdomen. És un múscul parell, llarg i aplanat, interromput per tres o quatre interseccions aponeurótiques, anomenades metámeres, i dividit medialment per una banda de teixit conjuntiu, la línia alba. 
Transvers: El múscul transvers de l'abdomen és un múscul que es troba a la partanterior i lateral de l'abdomen, sota del múscul oblic menor de l'abdomen; és el més profund dels músculs amples de la paret de l'abdomen. És parell (un a cada costat), ample i en forma de quadrilàter
Musculatura pèlvica: és un conjunt de músculs i lligaments que tanquen la cavitat abdominal a la part inferior. La seva funció és sostenir els òrgans pèlvics (bufeta i uretra, úter i vagina, i recte) en laposició adequada perquè d'això depèn el seu normal funcionament.
Funció musculatura abdominal: proveeixen de moviment i suport al tronc (part mitjana del cos), assisteixen en el procés de respiració i serveixen de protecció als òrgans interns. A més, al costat dels músculs de l'esquena ajuden a tenir una millor postura ia protegir la nostra columna vertebral.
Prolapse: desplaçament d'òrgans, comara l'úter de manera que baixin o es surtin de la seva ubicació natural.
Apnea respiratòria: malaltia de l'aparell respiratori el símptoma és la interrupció de la respiració per, almenys, deu segons.
Hipertensió: Augment de la pressió ja sigui sanguínia, intracranial, ocular...
Musculatura fàstica: són músculs principals per al moviment (braços i cames fonamentalment). Les fibres tenen major omenor longitud depenent de l'amplitud del moviment del que estiguin encarregades i són de contracció ràpida i fàcilment fatigables. Són els músculs de contracció voluntària.
Musculatura tònica: són els músculs antigravitatoris, amb fibres curtes, de contracció lenta i molt resistents al cansament.
Desequilibri muscular: dos grups de músculs en els quals un grup és més fort o més feble que l'altre.
Tomuscular: és la contracció parcial, passiva i contínua dels músculs. Ajuda a mantenir la postura i sol decréixer durant la fase REM del son.

2. Origen i objectiu inicial del mètode dels abdominals hipopressius.

El 1980, a través de la seva dedicació a la reeducació en el postpart, Caufriez va crear les primeres TH que va denominar Aspiració Diafragmàtica. Aquesta tècnica va sorgir com unaalternativa per aconseguir una tonificació de la musculatura abdominal de les dones en el postpart, atès que les tècniques d'enfortiment emprades fins ara comportaven un enorme risc de provocar alteracions de l'estàtica pelviana.

3. Quin nom rep el mètode que utilitza els abdominals hipopressius i que té en compte els desequilibris posturals?

Soft Fitness

4. Quins beneficis aporta aquest mètode?Potència de forma reflexa els músculs del perine, la base on s'assenta la columna vertebral.
Enforteix els abdominals oblics i transversos, que són els que marquen la cintura i estabilitza les lumbars.
Descomprimeix els ganglis limfàtics de la pelvis evitant que les cames s'inflin i se senti pesadesa.
Enforteix els músculs de la vagina, anus i recte. Pel que evita i corregeix la incontinència....