Acces

Un malentès
A vegades els feia riure i tot, el pare, de tant que estava a la lluna. Semblava mentida que pogués anar pel món sense adonar-se de res. Devia circular am els ulls duis i pensant enles seves coses; despistat, que en diuen. I es clar, el dia que obria els ulls per casualitat, feia cada descobriment i es quedava tan parat que n’hi havia per trencar-s’hi. La Carmen i en Joan s’hidivertien molt, amb el seu pare. No és pas que se burlessin, però els feia gràcia amb les sortides que tenia. Era el que deia en Joan: “El pare és un bon Home, un tros de pa, només que viu a lafiguera ell”.
Ramón Folch i Camarasa.
El món del pare, el que el pensava constantment era tan fascinant per a el.Generalment tornava anys enrere,i revivia aquelles anècdotes que més li agradaven, aquelles les més borroses dels seus primer anys de vida, aquelles sopar de nadal en família, les sortides amb els amics dela seva infància, i moltes coses més. La seva ment era el lloc perfecte per fugir de tot, i poder observar la seva vida i meditar sobre les coses que faria desprès.
L’únic inconvenient es que espassava molt més temps immers en el seu món, el els seus pensaments, que en el món actual, que es perdia de moltes coses que passaven importants que passaven a la seva vida.

Sempre m’hanagradat les pel·lícules pel·lícules infantils, sobretot las de animalets, que fins al dia de avui les continuo veient suposo que es una de les raons pel les quals m’agraden molt els animals.
Em recordoi a més em sembla que una de les tants pel·lícules infantils i que he vist va ser el rei lleó; que va ser a l’edat dels quatre anys, per això els felins son els meus preferits, però com a casa nopodia tenir un lleó, en comptes de a un lleó vaig tenir un gat.
Els gats o qualsevol animal te poden arribar a aportar molta tendresa i alegria aprens a ser més sensible i suposo que més...