Acción humanitaria

Política
Internacional

Acció Humanitària



L’acció humanitària
Principals funcions
Les principals funcions que realitzen les ONG’s en l’acció humanitària en
les operacions que es porten a terme en els contextos de conflicte internacional
es poden resumir amb tres fases. Una primera fase per a executar l’ajuda
humanitària és la defensa de les vides humanes al territori de conflictei
minimitzar el patiment a curt termini en situacions de crisi humanitària. La
segona fase que porten a terme se centra en la cooperació humanitària per
poder rehabilitar el territori escenari del conflicte. Les seues funcions es centren
en reestructurar l’economia, les infraestructures, els serveis, etc, es a dir, el seu
objectiu és donar eines i recursos per a aconseguir l’autosuficiènciadel territori
en qüestió. La tercera i última fase es desenvolupa en la cooperació per al
desenvolupament. Realitzen intervencions de llarg termini per millorar de forma
contundent la vida de les persones. Milloren els seus ingressos, serveis, etc.
Aquestes accions les porten a terme basant-se en diferents criteris i mètodes
tal com anàlisis de la realitat, participacions comunitàries,creacions de
capacitats, sostenibilitat mediambiental, etc.
En aquest sentit, en base a un estudi realitzat per Roche (1998:20) i
Williams (1995:827), es conclou que diferents tipus d’actuacions són bàsiques
en les diferents fases d’un conflicte internacional, Així en concret, en la fase
d’emergència premien les funcions per ajudar a la supervivència i reduir el
sofriment i en conseqüèncias’incrementen les donacions de béns i la provisió
de serveis basics. Tot seguit, conforme el conflicte internacional evoluciona, les
característiques de la intervenció humanitària evolucionen amb ella prioritzant
cada cop més les intervencions a llarg termini i per tant les accions
relacionades en la participació comunitària, ajudes institucionals, reforçament
de les capacitats, etc.

Els principalsproblemes
Els problemes i/o obstacles que les ONG’s actuals estan patint en la
consecució de les seues funcions estan basats en diversos factors principals,
uns de tipus operatiu i d’altres de tipus teòric. Pel que fa als de tipus operatius,
els principals són els increment de la necessitat de capital per poder portar a
terme les operacions de llarg termini, la manca de definició en el pasde la fase
de emergència a la de rehabilitació i la voluntat unitària de las Nacions Unides
per al desenvolupament (PNUD) centrada exclusivament en l’objectiu d’ajuda
humanitària per al desenvolupament i el seu posterior control a les ONG’s.
D’altra banda, pel que fa als de tipus teòric se centren en primer lloc en la idea
de que els conflictes internacionals han evolucionat en l’últim quartde segle i
per tant els conflictes s’han estès cap a les estructures econòmiques, socials i
polítiques fent que l’acció humanitària sigui únicament pal·liativa i inútil per
evitar futures crisis. I, en segon lloc, la distinció entre la fase d’emergència i la
de desenvolupament també porta a que per exemple, a l’ Aràbia sud sahariana
on les poblacions de refugiats i la fam són quasi cròniques,l’ajuda humanitària
es plantegi noves formes de cooperació molt més efectives tal com podrien ser
programes educatius, nous plans laborals, noves formes de participació als
conflictes, noves relacions internacionals, nacionals i/o regionals, etc.
Aquestes formes de fer i els obstacles que s’estan trobant les ONG’s
estan portant a aquests agents a tenir majors dificultats en l’àmbitinstitucional.
Dificultats que engloben des del seu paper en les relacions internacionals com
les d’aspecte més pressupostari. Aquestos problemes estan provocats pels
següents factors. En primer lloc pel xoc que s’està produint entre les ONG’s
multilaterals i les ONG’s especialitzades. Un xoc institucional que es basa en la
diferenciació de mètodes que aplica cadascun en l’ajuda humanitària. En...