Acción

L’ACCIÓ
Com sobreviure? És com viure, conviure, malviure?
Sobreviure. En situació de crisi la primera necessita d’economia. Marx
Societats han de solucionar com sobreviure. Transformar la natura per
crear un bé de consum
Problema solucionat

economia

valor. Administració de recursos.

tenim el mínim per viure.

Viure. Com vivim es la pregunta que ens fem ara. Podem triar-ho? Entraen joc la ètica personal, reflexió sobre el jo. Què podem fer com a
individus, com a persones que som.

Conviure. Harmonitzar el jo amb els altres. Entra en joc la política, que
ens explica com conviure amb els altres.

Com viure individualment?
Si ens ho preguntem és perquè no ho tenim clar.
Un pot ser metge, bomber, econòmic

funció en la societat (rol) és

una qüestió social i enspodem implicar més o menys.
A més, un també és persona.
Per tant tenim un rol social (funció) i un rol que diu el què som com a
persona.
Allò que nosaltres fem és la nostra responsabilitat. Som allò que fem de
nosaltres mateixos. Aristòtil

La virtut és un hàbit entre defectes.

Covardia – Coratge – Temerari

Equilibri (coratge), terme mig. Des del

punt de vista de l’acció ésl’excel·lència, no la mediocritat.
Les virtuts s’adquireixen a partir dels hàbits. O els defectes a partir dels
mals hàbits. Podem triar i per tant som lliures.
Kant

Filòsof alemany del s. XVIII diu que la filosofia no es pot

ensenyar o aprendre filosofant. S’entén a mesura que ens fem preguntes
filosòfiques i es responen, fent filosofia, que viu més de les preguntes
que de les respostes. Lafilosofia és com la música, per apreciar-la no
cal saber o ser músic, per fer-la. Qualsevol persona pot gaudir de

música = qualsevol persona pot fer filosofia. El filòsof porta les
preguntes als seus límits.
Kant ens diu que la filosofia es pregunta:


Què puc conèixer?



Què he de fer?



Què m’és permès esperar?



Què és l’ésser humà?

La ètica pregunta sobre l’acció. Ésla part pràctica de la filosofia que
no es pregunta sobre la realitat, sinó que reflexiona sobre com viure
humanament, quina és la finalitat de la vida humana.
Hi ha accions i esdeveniments.

Esdeveniment. Fet que passa per una causa. Hi ha un procés natural.
Els éssers humans som capaços de fer accions. Conducta conscient i
voluntària que fem en vistes a un fi (finalitat). Només les femels éssers
humans. Les accions consten de consciencia (sabem què fem), llibertat i
finalitat.
Fer i no fer som ambdues accions.
Algunes accions són instrumentals (útils

per aprovar, per diners...),

però hi ha altres accions que tenen un sentit moral. L’ésser humà és un
ésser moral perquè pot triar i és conscient, les accions són morals
perquè afecte a altres persones ( i a nosaltresmateixos), podem sentirnos responsables dels resultats i conseqüències de les nostres accions.
Hem de donar sentit, justificar els actes, perquè tenim consciència.
L’acció té resultats i conseqüències, que influeixen als altres, tenen
sentit moral.
Llibertat no és gratuïtat sinó que té a veure amb la situació i les
opcions que es tenen que no són gratuïtes o impossibles, sinó possible.Llibertat situacional.
Escollim en funció de la situació concreta en què ens trobem. Hi ha
condicions que limiten i possibiliten. Allò que ens limita, que ens
condiciona, és allò que ens possibilita. Situació no et determina de per

vida. Les persones canvien perquè canvien la situació i condicions i
perquè triem i escollim.
Hem de justificar-nos del què fem i què som.

Acció. Fer una cosaconcreta.
 Evitació. Fer una acció per evitar alguna cosa. Per una finalitat


indirecte.


Omissió. No fer una acció. Per és ja un acció, ja que acció es
tant fer com no fer.

Nosaltres som especialistes en no fer res, en passar. Si nosaltres no
canviem , el món no canvia, però si canviem tampoc. Quietisme. No fer.
Es basa en la mala fe. Engany dels altres. Buscar excuses...