Adrian Mole

La noticia sobre les supernoves i l’expansió de l’Univers, està ben explicada, encara que es un tema complex i caldrien mes dades per entendre-ho millor.Es volia mesurar la distancia entre galàxies a traves de la lluminositat de les estrelles, però no es podia fer perquè no totes brillen igual ni estan a lamateixa distància. Es va trobar una altra manera de mesurar les distàncies, que era la supernova 1a.

La supernova és una estrella que augmenta sobtadamentla seva lluminositat i que desprès d’il·luminar el cel durant un breu període de temps torna a apagar-se. Gracies a això es va poder mesurar la distancia entreles galàxies, es a dir, que si mesurem quan triga a apagar-se podem saber com de brillant era. I si sabem com de brillant era i ho comparem com de brillantla veiem, podem calcular com de lluny està.

Durant molt temps es va creure que el disti de l’univers depenia de quanta matèria hi ha dins. La matèria es laque genera la tracció de la gravetat, o sigui que si ni agües molta, la força de gravetat aniria frenant el moviment d’allunyament de les galàxies finsaturar-lo i invertir-lo. L’univers es col·lapsaria.

Al 1998 es va veure a més de la gravetat, hi ha una altra força actuant al univers. Una energia quedesconeixem, una energia que no saben d’on surt que l’hem anomenat “energia fosca”.

Segons al meva opinió, es un tema força interessant de cara a un futur llunyà,però ara per ara, crec que el premi Nobel s’hauria de donar a algú el qual agüi col·laborat en millorar la convivència a la terra i fer una societat més humana.