adsasfdsd

Quadern del viatge i de l’amor
TT/4


Resum:
L’Alba una noia de disset anys, verge i bruna, va entrar carregada de llibres en la sala on els guardaven. En Dídac la cridà i li digué que mirés el llibre que havia trobat. Era de pilotar avions. Ell havia pensat que podien agafar un avió i es podien marxar. Però l’Alba li va dir que no que era molt perillós. Doncs al poc temps, en Dídac vapensar que un iot si que el podien tripular, però s’esperarien que tornés el bon temps i així també tindrien temps de preparar-se. Mentrestant van continuar amb el documental. Van gravar des de molts llocs de Barcelona, Benaura, Montserrat... la pel·lícula durava de quinze a vint hores. Van anar al port i van elegir una embarcació i van dir que lligarien una barca amb rems i hi posarien tot el quecàpigues. En Dídac pensava que ja no hi havia més supervivents, però que almenys ells es tenien.
Quan va arribar l’estiu van omplir la barca amb menjar, medicaments, roba... i van sortir del port. L’Alba amb l’ajut d’un mapa, identificava els pobles per on passaven: Badalona, el Masnou, Premià i Vilassar de Mar... per on passaven tot era igual: cases destruïdes... A arribar a Tossa es va fer de niti aquella mateixa nit entre dues mantes es van quedar a dormir. Al endemà en Dídac li va dir a l’Alba que l’estimava, així que l’Alba es va alçà cap a ell perquè el penetrés. Al endemà més enllà de La Spezia van veure una persona, van agafar els prismàtics i ho van confirmar. L’Alba es va cordar la camisa i van anar a la platja. Una vegada allà van caure a una trampa, van sortir dos homes com detrenta anys, molt barburts i un altre més jove; tots tres sense roba. Els dos més grans van anar a agafar al Dídac per matar-lo, i el més jove volia a l’Alba, ella va agafar ràpidament el braç i el ventall de raigs que sortí sobtadament de la seva mà, on va calcinar-los. Van córrer cap a la embarcació i van continuar el seu camí.
Van passar per Nàpols, van continuar per l’estret de Messina , onvan aturar entre Gioia Tauro i Palmi sense saber que fer: si prosseguir cap al mar Jònic o posar rumb a la costa de Sicília. Al final van atravessar l’estret fins a Taormina. En deixar Taorimina, l’estació ja estava prou avançada perquè tornar cap a Barcelona, així que van a anar cap a Capri. I més endavant, quan ja eren a prop de Tarquínia van tenir la primera tempesta que els va obligà arefugiar-se 48. I quan ja havien passat La Spezia i s’atansaven a Gènova es van adonar que els queviures no els arribarien. Van atracar en un port ple d’embarcacions. Allà els aliments els proporcionaven un palau, van entrar i van agafar tot d’aliments que es podien aprofitar. En sortir del palau van veure una dona que anava sola i que feia repugnància. Van seguir-la i amb les armes a les mans, i ella vaanar cap a la darrera una muntanya. Era una mena de cova amb un bressol que ella el gronxava, dins hi havia un quants ossos, eren tan petits que devien de ser d’un nen de dos anys. L’Alba i en Dídac van girar cua i es van marxar. Al tornar el motor no funcionava i es van quedar a passar la nit al port. Pel matí la van tornar a veure i la van seguir, van anar a parar al mateix lloc: a la cova i ladona va agafar la mà de l’Alba i li va agafar el pit com per donar-li als esquelet. Ella s’envà anar empipada. A arribar en Dídac va arreglar el motor. Van agafar l’embarcació i es van marxar. Cap a la matinada l’Alba li va dir al Dídac que estava embarassada d’ell. En Dídac estava molt content. Van estar pensant en el nom que li posarien i van arriba a conclusió que li posarien Mar, tant si fosnen o nena. A l’arribar a Tossa i es van quedar a la platja, l’Alba es va treure a el bikini i es van estirar els dos, després es van estimar.















Quadern de la vida i de la mort
TT/5


Resum:
L’Alba una noi de divuit anys, bruna i prenyada va sortir del remolcador i es va trobar l’indret trist i llòbrec, d’on ella i en Dídac havien sortit a l’estiu. Ara ells...