Agora

“El filòsof mai ha matat a un sacerdot, mentre que el sacerdot sí ha matat a molts filòsofs” Denis Diderot.
Amb aquesta frase començo el meu treball basat en l'aparició del cristianisme i la seva directa conseqüència que va ser l'aniquilació del pensament, el coneixement, en definitiva de la filosofia. Aquest terrible fet va durar 14 segles en els quals les religions van exercir sobre elsnostres cors el poder absolut. Per tant, podem afirmar que la religió no és una ciència sinó una dictadura.

Això és el que va passar en l'etapa grega on podem distingir tres religions que van existir i van fer desaparèixer el saber:
El preganisme que va tenir una importància vital en aquella època en la qual va ser un dels temps en els quals va tenir més explendor. Era un conjunt de creences milenariesbasades en la idea de l'equilibri de la naturalesa i l'amortització dels éssers vius que tenen amb aquesta.
El judeisme a diferència del paganisme creu en un Déu únic (Yahvé) que és considerat el creador etern de l'Univers i la font de mortalitat. A més, cal dir que és una de les primeres religions monoteïstes i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. Els dogmes ila seva història són el fonament del cristianisme i l'origen de l'islam.
Per al jueu, a diferència de les religions occidentals, el judeisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, raça, terra, etnicitat i cultura.
El cristianisme va aparèixer després del judeisme i, per tant, podem dir que és una branca de la religió jueva que comença amb Jesús de Natzaret, el fill de Déu, que es vafer home per lliurar el seu missatge.
Amb aquesta breu explicació podem afirmar que vam tornar al mite (el conte). En aquest llarg període de temps, es van fer transvaloracions dels valors.
Per una banda, els homes religiosos ( sacerdots, obisp...) van canviar la visió de la realitat i, conseqüentment, influenciaven de manera més directa a les pobres persones ignorants; va desparèixer elconeixement. I deien que l'home bo era aquell ignorant i pobre, en canvi, els dolents eren aquelles persones riques, fortes, intel·ligents....Amb aquesta ètnia els feia creure que el poble poble ignorant era el bo mentres que els alts dirigents eren els dolents. D'aquesta manera, l'objectiu principal dels nobles i els reis era controlar les ments del poble i tenir-los com ramats per manipular-los sota ladoble moral.
Per l'altra banda, com tots sabem en aquella època la dignitat de les dones estava sota terra i, a més, si trobaves alguna que havia estudiat amb una mica de fonament científic, estava inflavalorada; només pel sol fet de ser dona. Amb això, vull dir que la vida d'aquelles dones era cruel, injusta, despreable...I exactament va ser així la vida d'Hipàtia:
Hipàtia va ser una filòfofa imestra d'astronomia i matemàtiques a la biblioteca d'Alexandria a Egipte. Va viure 60 anys aproximadament. El seu pare Teó va fer una excepció i va deixar-la que es convertís en científica, cosa que era inusual com he comentat abans ja que les dones no tenien dret a l'educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de les seves famílies. Va dedicar 20 anys de la seva vida a ensenyarastronomia i matemàtiques. A més, va escriure molts llibres. En resum, Hipatia es va convertir en una de les millors científiques i filosofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant la perseguien.
I quan van assassinar a Hipàtia assassinaren a una dona, a una matemàtica i filòsofa, la primera en la història i la més notable de laseva època; però no van poder assassinar el pensament filosòfic i matemàtic grec.

Analitzats tots els aspectes generals de la pel·lícula, a continuació, us mostraré quina o quines escenes han sigut importants o rellevants per a mi, és a dir, que més m'han cridat l'atenció i amb les quals en puc treure alguna conclusió.
En primer lloc, crec que l'escena que respresenta de manera clara la...