Ai va la hostia

Presocràtics

Origen: s. XII aC els jònics fugen de la invasió dels doris i van a Àsia Menor. La principal ciutat és Milet, comerciants i navegants bons coneixerdors d’altres cultures.

Tales (640 546 aC)

Era astrònom, matemàtic legislador i filòsof. Va deixa clar als seus contemporanis la utilitat de la raó. Observa la naturalesa i hi reflexiona,a ell li sembla que l’aigua és a tot arreu-Va saber de les crescudes del Nil a Egipte com a crador de la vida. A ell li va semblar que l’aigua podia ser aquest arjé.

Anaximodnre. ( 588- 524 aC)
Deixeble de Tles, creia que Tales s’equivocava i que el principi havia de ser qulcom més amagat, l’aigua era massa materialista, l’arjé és l’indeterminat, l’àpeiron. Avui dia se li podria anomenar “energia”. Va fer el primer mapa mundi, fins onell coneixia.

Anaxímenes ( 588 – 524 aC)
Amic i deixeble d’Anaximodre, criticava la idea de Tales i Anaximandre, per a ell el primer principi és l’aire. Per condensació farien un cos més dens i sòlid.

Pitàgores ( s.VI – V aC)

Magna Grècia. L’escola pitagòrica era una mena de Secta molt tancada, que tenia una mitologia al voltant dels números. Les doctrines òrfiques. Els pitagòricsdefensaven el dualisme cos-ànima. Si l’anima no aconsegueix esdevenir pura, l’ànima es transmigra a un altre cos fins que ho aconsegueix i puja a un pla superior.

Els humans havien de controlar el cos, controlar les emocions i passions per tal de pujar a un plànol superior. Darrera de la realitat hi ha números que estableixen proporcions entre oposats. Per a ells el número més fantàstic era el 10.Ells pensaven que hi ha havia un foc central sobre el que giren 10 planetes i sobre les esferes que giren. Hi ha les estrelles fixes. La teoria se’ls va desmuntar quan van descobrir els nombres irracionals.

Hèraclit d’Efes (540-480 aC)

“Em vaig investigar a mi mateix”

No es reconeix com a deixeble de ningú. Li deien l’obscur, perquè no tenia amics i feia servir molt els enigmes. “Ningú espot banyar en el mateix riu” Perquè l’aigua flueix.

Tesi: “ El perpetu fluix de totes les coses (devenir)

Hi ha un logos, una llei, que governa el canvi. La lluita entre els oposats. Es podria dir que és l’inventor de l’empirisme. L’oferisme tot flueix, tot passa, res no és per sempre.

La lluita entre elements oposats fa possible el canvi percepció dialèctica de la realitat. Els oposatses troben en tot el que és real, en la societat també es dona, i en l’home també hi ha contradiccions. “La guerra és el pare i el rei de totes les coses”. En els oposats hi ha una armonia, no s’exclouen, es necessiten mútuament, un no pot ser sense l’altre. El bé i el mal són una mateixa cosa. “És la malaltia el que fa agradable la salut, és el mal el que fa agradable el bé”

Per a Heràclitl’arjè és la lluita entre els oposats, el logos. Més enllà del canvi hi ha un ordre que és aquesta llei.

La majoria d’homes només es queden amb el logos, amb el canvi que noten els sentits, el filòsof és el que sap veure més enllà i capta aquest ordre permanent. La veritable naturalesa de les coses acostuma a estar amagada.

Heràclit creu que la realitat es pot conèixer, la nostra ment és part de lanatura, funcionem com la resta de la natura i ho podem captar.

Parménides d’Elea

La seva Filosofia està escrita en un poema titulat Sobre la Naturalesa.

Menysprea el canvi i el món sensible. El que sabem del canvi és només opinió.

Tesi: La inmutabilitat radical de la realitat. La raó ens mostra que l’autèntic ésser no pot variar.
L’ésser autèntic és:
- Continu
- Complet- Immòbil
- Únic
- Etern
Els sentits no proporcionen un coneixement autèntic.

Zenó d’Elea prepara arguments (apories) a favor de Parmènides. Per exemple la d’Aquiles i la tortuga.

Presocràtics Pluralistes

En comú:
- El que existeix no ha sorgit d’un únic principi sinó de diferents elements primigenis.
- Els canvis són combinacions d’aquests elements i no...