Aicids nucleics


2.2 ESTRUCTURA SECUNDÀRIA DE L'ADN
L'estructura secundària de l'ADN és la disposició en l’espai de dos filaments o cadenes de polinucleòtids en doble hèlix, amb les bases nitrogenades enfrontades i unides amb ponts d'hidrogen.
Aquesta estructura es va deduir a partir de les dades experimentals següents:
- La densitat i viscositat de les dispersions aquoses de l'ADN erensuperiors a les esperades, Es va suposar que es devien agrupar entre si per mitjà de ponts d’hidrogen.
- Tots els ADN tenien tantes molècules d'adenina (A) com de timinà (T), i tantes de citosina (C) com de guanina (G). Per tant hi havia complementarietat de bases. Això ho va observar Chargaff el 1950 i explicava que els ponts d’hidrogen s’establien entre A i T i, d’altr banda entre C i G. Ateses lescaracterístiques s’aquestes molècules, entre A i T s’han d’establir dos ponts d’hidrogen, i entre C i G, tres ponts d’hidrogen.
- L'àcid desoxiribonucleic tenia una estructura fibril•lar de 20 A de diàmetre. Cada parell de nucleòtids està separat del parell següent per una distancia de 3,4 A, i cada volta de la doble hèlix està formada per 10 parell de nucleòtids, això suposa una longitud de 34A per volta d’hèlix. Aquestes conclusions es van elaborar a partir dels estudis de difracció de rajos X fets per Franklin i Wilkins entre el 1950 i el 1953
2.3 ESTRUCTURA TERCIÀRIA
Les molècules d'ADN circular, com l'ADN bacterià o l'ADN mitocondrial, presenten una estructura terciària, que consisteix en el fet que la fibra de 20 A està retorçada sobre si mateixa i forma una espècie desuperhèlix. Aquesta disposició s'anomena ADN superenrotllat. En gran part, és degut a l'acció d'uns enzims anomenats ADN-topoisomerases II.
Els superenrotllaments d'ADN proporcionen dos avantatges:
- Aconsegueixen reduir la longitud de l'ADN i, per tant, donen estabilitat a la molècula. - Faciliten el procés de la duplicació de l'ADN. Això és degut al fet que el sentit de les voltes a lasuperhèlix de l'ADN superenrotllat natural és cap a la dreta, just el sentit contrari al que provoquen els enzims que desespiralitzen l'ADN per iniciar la seva duplicació. Per això, durant aquest procés, en lloc d'anar augmentant el nombre de voltes cap a l'esquerra, cosa que crearia tensions capaces d'aturar la duplicació, el que passa és que es van anul.lant voltes cap a la dreta, i així la molèculaes relaxa.
2.4 NIVELLS D’EMPAQUETAMENT
L’ADN aconsegueix una condensació elevada gràcies als diferents nivells d’empaquetament que presenta i gràcies a les histones o protamines. Es diferencien diferents nivells d’empaquetament: - La fibra de cromatina de 100 A - La fibra de cromatina de 300 A. - Els dominis en forma de bucle. - Nivells superiors d’empaquetament. - Aquests nivells esdesenvoluparan al tema del nucli cel.lular

2.5 TIPUS D'ADN SEGONS L'ESTRUCTURA,
Les molècules d'ADN es poden classificar
Segons l’estructura: - ADN monocatenari, d’un sol filament. És molt estrany, se n'ha trobat de forma lineal en els parvovirus i de forma circular en el virus X174 - ADN bicatenari, de dos filaments.
Segons la forma: - ADN circular, com passa als bacteris, en elsmitocondris, en els cloroplasts i en algun virus - ADN lineal, com el del nucli de les cèl.lules eucariotes i el d’alguns virus
Segons el tipus de molècules que serveixen per a empaquetar:
- L’ADN del nucli eucariota, va associat a histones. En el cas dels espermatozoides l’ADN va associat a protamines. - L’ADN dels procariotes es troba associat a proteïnes semblants a les histones, a ARN i aproteïnes no històniques. - També s'han observat en els virus associacions amb proteïnes bàsiques pròpies o amb histones de la cèl.lula parasitada.
Segons la longitud:
Varia molt, per exemple l'ADN del virus del polioma mesura 1,7 µ mentre a l’ésser humà mesura 2,36 m.
Curiosament, la longitud de l'ADN no sempre té relació amb la complexitat de l'organisme. Pel que sembla, moltes espècies...