ELS ÀCIDS NUCLEICS. DUPLICACIÓ DEL DNA I LA BIOSÍNTESI DE LES PROTEÏNES

TEMES 5 i 10.- ELS ÀCIDS NUCLEICS. DUPLICACIÓ DEL DNA I LA BIOSÍNTESI DE LES PROTEÏNES

1.- L’ADN PORTADOR DEL MISSATGE GENÈTIC

Un cop acceptat que els gens es trobaven als cromosomes (teoria cromosòmica de l’herència), calia veure si eren els àcids nucleics o les proteïnes d’aquests cromosomes els que duien aquests missatges.

EXPERIMENT DE GRIFFITH Conclusió: el miisatgegenètic es troba a l’ADN i no a les proteïnes


























2.- ELS ÀCIDS NUCLEICS
Estan formats per la unió de nucleòtids. Cada nucleòtid té la segúent composició:
Una pentosa (ribosa o desoxiribosa).
Una base nitrogenada (púriques A i G o pirimidíniques C, T i U).
Àcid fosfòric
La pentosa forma la part central de la molècula a la que se li uneixla base al carboni 1 de la pentosa (1’) mitjançant un enllaç N-glicosídic (així es forma el nucleòsid = pentosa + base) i l’àcid fosfòric al carboni 5’ mitjançant un enllaç éster.
Els nucleòtids s’uneixen entre si a través de l’àcid fosfòric d’un nucleòtid i el grup –OH del carboni 3’ d’un altre nucleòtid mitjançant un enllaç éster (enllaç fosfodiéster juntament amb l’altra enllaç éster).3.- L’ÀCID DESOXIRIBONUCLEIC (ADN)

Està format per una cadena de nucleòtids d’adenina (A), citosina (C), guanina (G) i timina (T) units entre sí per enllaços fosfodiéster formats en sentit 5’  3’.
En eucariotes l’ADN es troba en el nucli associat a proteïnes estructurals, també en trobem en mitocondris i cloroplasts, en aquests casos s’estructura d’una forma semblant als procariotes.

3.1.-NIVELLS ESTRUCTURALS DE L’ADN
Ens trobem tres nivells estructurals:
Estructura primària o seqüència de nucleòtids.
Estructura secundària o doble hèlix.
Estructura terciària o ADN superenrotllat (en els casos d’ADN bacterià, del cloroplast i mitocondrial.

3.1.1.- ESTRUCTURA PRIMÀRIA
És la seqüència de nucleòtids, aquests poden ser de quatre tipus segons sigui la base nitrogenada (A, T, C iG). Aquesta seqüència determina la informació genètica o missatge biològic. Cada espècie manté el percentatge de G, C, T i A.
3.1.2.- ESTRUCTURA SECUNDÀRIA
És la disposició de dues cadenes de polinucleòtids amb les bases nitrogenades enfrontades i unides per ponts d’hidrogen. Les dues cadenes estan situades en antiparal·lel. Les bases estan enfrontades per la llei de la complementarietat A-T(dos ponts d’hidrogen) i C-G (tres ponts d’hidrogen). Tot plegat forma la doble hèlix.
Tota aquesta estructura s’ajuda amb relacions hidrofòbiques de les bases i hidrofíliques de la pentosa i àcid fosfòric.
L’estructura secundària es pot trencar amb calor (100 ºC) desnaturalitzant-se, però, al contrari que en la majoria de proteïnes, si la font de calor desapareix, l’ADN es renaturalitza a 65ºC.
3.1.3.- ESTRUCTURA TERCIÀRIA

Aquesta estructura només la tenen l’ADN circular (bacterià, mitocondrial i del cloroplast) i serveix per millorar l’empaquetament de l’ADN.
3.2.- TIPUS D’ADN

Podem classificar l’ADN amb diferents criteris:
---> Segons l’estructura:
Monocatenari (només en certs virus)
Bicatenari (en tots els éssers vius i alguns virus)
---> Segons la forma:
Lineal (ADNdel nucli i certs virus)
Circular (ADN bacterià, mitocondris, cloroplasts i certs virus
---> Segons la forma d’empaquetar-se:
Associat a histones (ADN del nucli)
Sense histones (bacteris i víric)


3.3.- LA DUPLICACIÓ DE L’ADN (veure experiment de Meselson i Stahl pàg.187)

L’ADN és una molècula que es duplica per a que la vida es perpetui. La duplicació es fa a partir de cadascuna deles cadenes, es a dir, es separen i de cadascuna es fa una còpia. Ara bé sempre es sintetitza en la mateixa direcció: 5’  3’ i gràcies a un enzim anomenat ADN-polimerasa, aquest enzim necessita un locus encebador per iniciar el procés (afageix nucleòtids al carboni 3’ del locus encebador).
El fet que l’ADN-polimerasa només copiï en una direcció fa que una part de l’ADN es sintetitzi de forma...