Aiguamarina



AIGUAMARINA
J. M. de Sagarra









Nom: Marc Valdivia Arriaza
Curs: B1A
Assignatura: L. Catalana
ÍNDEX
1. Biografia del autor pg. 1
2. Desenvolupament del comentari pg. 4
2.1. Tema i títol pg. 4
2.2. Estructura externa pg. 5
2.3. Estructura interna pg. 6
2.4. Conclusió i resum pg. 7
3. Vocabulari pg. 8
4. Bibliografia pg. 9







BIOGRAFIA DEL AUTOR
JosepMaria de Sagarra i de Castellarnau va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 i va morir el 27 de setembre de 1961.
Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l' Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.
Provenia d'una família de lapetita aristocràcia barcelonina, era fill de Filomena de Castellarnau i de Lleopart i de Ferran de Sagarra i de Siscar, el qual va consagrar la seva vida a la investigació històrica i sigil·logràfica, matèria de la qual és un referent mundial.
El 1910 va ingressar a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Va formar part de la Penya Gran de l'Ateneu Barcelonès sota el padrinatge d'unpersonatge de Quim Borralleras, el qual el va introduir a les tertúlies literàries. L'any 1912 va guanyar el tercer accèssit a la Viola d'or i d'argent amb el poema La celestial ametista als Jocs Florals de Barcelona i el 1913 va guanyar l'Englantina d'or d'aquest certamen literari amb el poema Somni d'una nit d'hivern, que havia començat a gestar durant un viatge a Itàlia amb el seu pare. Finalment esva llicenciar en Dret i l’any 1916 va ingressar a el Instituto Diplomático y Consular de Madrid, però, poc abans d'acabar els estudis els va deixar per dedicar-se de ple a la literatura.
L'esclat de la guerra civil espanyola marca un abans i un després en la seva vida i en les seves obres.
Gràcies al cònsol italià va poder fugir de Barcelona i es va instal·lar al Port de la Selva, en companyiade Mercè Devesa, la qual, des de feia cinc anys, era la seva promesa. Va esperar al seu amagatall fins que uns cotxes armats de la pròpia Generalitat el van endur fins la frontera francesa.
Així, entre l'octubre del 1936 i l'agost del 1940, va residir a l'estranger. El 1936 es va casar amb Mercè Devesa i en el seu viatge de noces des de Marsella fins a Tahití i les illes de la Societat vansorgir Entre l'equador i els tròpics i el llibre de viatges La ruta blava.
El 1938 es va establir a París, on el 6 de gener de 1939 va néixer el seu fill Joan. En esclatar la guerra mundial, es va traslladar successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe.
El 1940, va regressar a Catalunya i es va incorporar a la vida literària clandestina. Va ser membre de la secció filològica de l' Institut d'EstudisCatalans. Amb l'ajut d'alguns mecenes va enllestir la traducció en vers de La Divina Comèdia de Dant, reconeguda pels experts italians com la millor traducció d'aquesta obra a qualsevol llengua. També va traduir bona part del teatre de Shakespeare i va escriure el seu darrer poema narratiu: El poema de Montserrat publicat inicialment amb força passatges censurats.
A partir de 1945, va començar lesnegociacions per reprendre el teatre en català. A partir d'aquí s'anima a escriure alguns drames en prosa. El públic no va entendre l'esforç de Sagarra per a adaptar-se als nous temps. Decebut, va decidir tornar a la vella fórmula del poema dramàtic que l'havia consagrat com a gran dramaturg i va estrenar algunes de les seves obres més famoses: L'hereu i la forastera, Les vinyes del Priorat, L'alcovavermella.
Després de la lluita i la col·laboració que havia dut a terme en la resistència, desanimat, decideix abandonar-la progressivament i començar un període en el qual vol tornar a viure de l'escriptura, del teatre i del periodisme. Així, doncs, per diverses raons, de tipus econòmic o literari més que no pas d'ideològic, Sagarra va començar a col·laborar en publicacions més o menys...