Alfabetització I Exclusió Digital

Primera part

Resum de la integració de les lectures de la PAC

L’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació han donat lloc a la creació de nous mitjans d’accés a lainformació, entre ells cal destacar Internet o els telèfons mòbils, que tenen gran capacitat com a mitjà de comunicació i interacció, i per la facilitat de transmissió i creació d’informació. Amb ells hanaparegut nous llenguatges i noves maneres de comunicació .
Per a que totes les persones puguin accedir als recursos que ofereixen, aquesta societat de la informació es planteja el repte de formar enles noves tecnologies i en els nous llenguatges multimèdia.
El que fa desenvolupar, millorar i moure la societat són en gran part els canvis tecnològics. El desenvolupament de la societat i latecnologia, és unidireccional; si es produeixen avenços tecnològics en conseqüència es produiran avenços en la societat.
Les TIC i el seu ús fan més competents als alumnes, aquests han d’aprendre el noullenguatge comunicatiu.
Tal com diu l’article “Pedagogia i Tecnologia de l’Esperança”, una persona exclosa ho és dins la societat, però en un esglaó diferent.
L’alfabetització digital ha de tenir coma objectiu que les persones tinguin la suficient autonomia per desenvolupar-se en qualsevol situació en el context de la societat de la informació.
Al parlar d’alfabetització digital s’han de teniren compte dos components: la capacitació tecnològica (el coneixement sobre el que és la tecnologia) i la capacitació informacional ( la habilitat de reconèixer una necessitat d’informació i saber-lalocalitzar)
Segons Righetti, “l’educació social té de forma immediata la competència ètica, política i científica de denunciar totes les temptatives d’exclusió al dret al coneixement de qualsevolpersona” , així quan parlem d’exclusió social


directament està relacionada amb l’exclusió digital. I el fet de tenir o no accés és rellevant pel desenvolupament social i econòmic de qualsevol...