Algunes Reflexions Sobre El Procés D’ensenyar A Ensenyar En L’àmbit De La Música A L’escola.

Número 10. Juliol 2009

Algunes reflexions sobre el procés d’ensenyar a ensenyar en l’àmbit de la música a l’escola.
Lluís Solé. Departament d’expressions Artístiques Motricitat Humana i Esport. Facultat d’Educació (UVic). Eulàlia Collelldemont. Departament de Pedagogia. Facultat d’Educació (UVic)

Per a un docent de l’àmbit universitari un dels moments més gratificants es produeix quanalgun o alguna estudiant manifesta –sovint de manera no explícita- haver experimentat un procés catàrtic o revelador, fruit d’alguna experiència puntual que ha estat capaç de generar-li canvis en paradigmes, dogmes, posicions, conceptes, perspectives o enfocaments. Aquesta vivència de l’estudiant és expressada molt sovint en clau literària, com una part d’encaix d’engranatges o com la peça deltrencaclosques que permet que certes comprensions sobre una realitat complexa quadrin o encaixin dotant-les d’una nova dimensió. Tanmateix, en el camp dels ensenyaments vinculats a la música o a aspectes musicals en entorns escolars aquesta sensació sol ser poc apercebuda, tant per part de l’alumnat com per part del docent. Això no obstant, es produeix any rere any. En alguns casos la vivència és fruitd’una experiència estètica: com la d’aquell/a estudiant que mai ha anat a un concert o que, tot i haver-hi assistit, mai ha parat atenció i, sobtadament, experimenta un sentiment de goig estètic que el permet aproximar-se al fet musical en una nova òptica (Greene, 2001). En altres ocasions pot ser fruit d’una experiència praxial: com la d’aquell/a estudiant que, a través d’una experiència formativadissenyada de manera accessible, descobreix que és capaç de fer música amb un bon resultat sonor i poc o gens esforç1. I, sigui com sigui, des de l’enfocament estètic o pràctic, des de la contemplació o de l’acció, a través d’escoltar una audició, de veure una pel·lícula o d’assistir a un concert, de cantar en un cor o tocar en una orquestra d’instruments Orff, aquest difícil repte és el que anosaltres ens interessa. En tant que, justament aquest, té un component de transmissió necessàriament vivencial de vital importància en la formació del futur mestre del segle XXI. Abans però, d’aprofundir en les conjuntures d’aquesta possibilitat formativa, no hem de perdre de vista que el fenomen musical, de manera similar a altres fenòmens artístics i al marge o no del procésd’aprenentatge-ensenyament en contextos educatius, es troba socialment condicionat per certs paradigmes malinterpretats o falsos que generen barreres entre la música com a fenomen i

Un bon exemple de metodologies practiques en la música el constitueix el treball proposat amb baixos obstinats per Solé, Ll. (2006)

1

Número 10. Juliol 2009

l’individu, tot creant actituds autolimitadores que, sens dubte, cal quesiguin qüestionades o, si més no, replantejades. Algunes d’aquestes actituds i concepcions són resultat d’experiències educatives; altres (que poden portar a expressar imperatius del tipus: - deixa’l estar, és músic-) formen part d’un imaginari social vigent en el moment actual segons el qual el “músic”, en tant que artista, és un ésser especial i diferent a la resta de persones i per aquesta raóse li perdonen determinades actituds que en altres entorns serien motiu de rebuig o crítica (Ferry, L., 1990). Finalment, també trobem alguns principis i concepcions sobre el fenomen i la pràctica musicals que poden considerar-se com a assumpcions dogmàtiques no demostrades però assimilades com a certituds en alguns dels contextos de la cultura occidental. Algunes d’aquestes percepcions, queacaben entrant a les nostres aules, es poden resumir en els següents elements: Sobre elements intrínsecs a la música: La música és una disciplina molt difícil i/o molt sacrificada que demana i requereix molt treball per poder-la dur a terme amb un mínim de resultat. Aquesta condició intrínseca de música, d’una manera gairebé ineludible, implica que l’única manera de fer-la amb un resultat...